El priorat de Beaumont era un dels més destacables entre les cases que depenien de l’abadia de Saint-Ouen (Rouen, Sena Marítim), la seva fundació fou promoguda pel senyor de Bricquebec i vescomte de Roncheville, Robert I Bertran Le Torz i la seva esposa Susanna, que el 1060 van fer una donació de béns a l’abadia de Saint-Ouen per poder portar endavant la iniciativa. Aquella primera donació fou confirmada pel duc de Normandia, Guillem el Conqueridor, i també ho va confirmar el fill del fundador, Robert II Bertran de Bricquebec després d’un intent d’usurpació. Ja al segle XIII la mateixa casa de Roncheville va continuar protegint el priorat amb el resultat d’esdevenir un establiment ric i amb una comunitat nombrosa.

Al segle XIV, en època de l’abat Jean Roussel (Mardargent) de Saint-Ouen i abans prior de Beaumont, la casa va viure una època d’esplendor i es va aixecar l’església prioral. Aquella prosperitat es va veure impulsada per l’arribada de devots gràcies a alguns episodis miraculosos relacionats amb curacions, que tenien aquest lloc com escenari. El priorat es va veure molt afectat a causa de les guerres de Religió i va quedar en ruïna fins que el 1660 hi va arribar la congregació de Saint-Maur que es va fer càrrec de la seva reforma tant material com pel que fa a l’observança. Els mauristes també hi van fundar una escola d’humanitats i més endavant de ciències, que es va mantenir fins la Revolució i on es va formar, entre molts altres, el científic Pierre-Simon de Laplace (1749-1827).