|
Es
tractaria d’una fundació antiga, possiblement un
establiment monàstic existiria en aquest lloc des del
segle VI, però no figura esmentat fins el 643 en relació
a sant Mommolin que tradicionalment s’ha considerat abat
de Saint-Benoît-sur-Loire (Loiret) que hauria mort aquí,
on fou enterrat i venerat. Aquell monestir va quedar
destruït a causa d’una incursió sarraïna, en època
carolíngia es va restaurar però va quedar arruïnat una
altra vegada a mitjan segle IX aquesta vegada a causa
d'una invasió dels normands. El monestir de Sainte-Croix
es va restaurar novament gràcies a la intervenció del
comte Guillem Sanç de Bordeus (977-996) que a més de
dotar-lo i protegir-lo, hi va introduir la
Regla
de Sant Benet. Va esdevenir un centre de poder molt
important, amb una llarga sèrie de priorats dependents (Saint-Macaire...)
el segle XIII és l’època de màxima vitalitat. |
|
|
A partir
del 1302 el monestir que fins aquell moment estava situat fora
muralla, va quedar dins del nou recinte i protegit. La vitalitat de
la casa acabaria amb l’entrada del règim de comenda (el 1435 fou
designat el primer abat comendatari: Henri-François Cavier). A més
un important relaxament de costums i la manca de conservació de les
construccions el van afectar profundament. Restaurat monàsticament
el 1627 amb l’arribada de la congregació de Saint-Maur, la qual va
portar a terme la construcció de noves dependències. Després de la
Revolució, el monestir va acollir un hospici i ara és l’Escola de
Belles Arts, es van perdre altres estructures com ara el claustre,
pel que fa a l’església, aquesta va prendre la categoria exclusiva de
parroquial i va patir els efectes de restauracions fora de mida, amb
el canvi de la fisonomia de la façana i la seva decoració. |
Abadia de Sainte-Croix
Làpida, ara perduda, de sant Mommolin
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye Sainte-Croix de Bordeaux
(1910) |
