Abadia de Sainte-Croix de Bordeus
Abbaye Sainte-Croix de Bordeaux / Sanctae Crucis / Sancta Crux Burdegalensis
(Bordeus, Gironda)
L’abadia de Sainte-Croix és d’origen antic, possiblement ja existia un establiment monàstic en aquest indret des del segle VI, tot i que no hi ha constància documental fins a l’any 643, quan una làpida el vincula amb sant Mommolin († 678), tradicionalment considerat abat de Saint-Benoît-sur-Loire (Loiret). Segons la tradició, Mommolin va morir aquí, on fou enterrat i venerat.
Aquest primer monestir fou destruït a causa d’una incursió sarraïna. En època carolíngia es va restaurar, però al segle IX quedà novament arruïnat, aquest cop per una invasió normanda. El monestir de Sainte-Croix es reconstruí gràcies a la intervenció del comte Guillem Sanç de Gascunya (977-996), qui, a més de dotar-lo i protegir-lo, hi introduí la regla de Sant Benet. L’abadia esdevingué un important centre de poder, amb una extensa xarxa de priorats dependents, com ara Saint-Macaire o Notre-Dame de Soulac.
Durant el segle XIII, l’abadia visqué una etapa de màxima esplendor. A partir de 1302, el monestir, que fins llavors estava situat fora muralla, passà a quedar inclòs dins del nou recinte emmurallat i protegit. La vitalitat de la comunitat monàstica es va veure truncada amb l’arribada del règim de comenda: l’any 1435 es nomenà el primer abat comendatari, Henri-François Cavier. Aquest sistema provocà un important relaxament de costums i una manca de manteniment de les construccions, que afectaren profundament el conjunt monàstic. El 1627, la congregació de Saint-Maur inicià una restauració monàstica i també es va encarregar de la construcció de noves dependències.
Després de la Revolució Francesa, entre els anys 1794 i 1887, el monestir va acollir un hospici, i des de 1880 és la seu de l’Escola de Belles Arts. Algunes estructures, com el claustre, es van perdre. Pel que fa a l’església, aquesta adquirí exclusivament la categoria parroquial i patí els efectes de restauracions excessives, que alteraren la fisonomia de la façana i la seva decoració.
Inscripció de sant Mommolin, ara perduda
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye Sainte-Croix de Bordeaux (1910)
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Fotografia de Yowa, a Wikimedia
Gravat publicat a Excursions daguerriennes (1840-43)
Bibliothèque nationale de France
Segons l'Armorial général de France, s XVIII
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1912). Les vieilles églises de la Gironde. Bordeus: Feret et Fils
- CHAULIAC, A. (1910). Histoire de l'abbaye Sainte-Croix de Bordeaux. Ligugé, París
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DUBOURG-NOVES, Pierre (1969). Guyenne romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- MASSON, André (1941). Église Sainte-Croix. Congrès rchéologique de France. CII session. Bordeaux el Bayonne. París: Picard
- PARDIAC, Jean-Baptiste (1855). Saint Mommolin, patron des Bordelais. Bordeus: Ragot
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
L’església de Sainte-Croix es troba al centre de Bordeus, prop de la Garona