|
Són poques
les dades que hom té d’aquesta abadia, s’ha suposat un
origen antic relacionat amb les primeres fundacions
monàstiques a la regió. D’altra banda la tradició
esmenta que es va fundar durant la primera meitat del
segle VIII des de l’abadia
de Saint-Jean-d'Angély (Charente Marítim). En tot
cas, el monestir hauria desaparegut a mitjan del segle
IX a causa de les incursions dels vikings. L’assentament
monàstic es va restaurar cap el 980 gràcies a la
intervenció del duc Guillem de Gascunya i el monestir de
Saint-Jean-d'Angély. L’abadia de Sant-Maurice va tenir
un ràpid desenvolupament el que li va permetre
reconstruir-lo durant la segona meitat del segle XII. La
fundació i desenvolupament de la propera
abadia de La Sauve-Majeure
(Gironda) va fer perdre protagonisme i influencia a
Blasimon. Les guerres de Religió la van afectar
plenament, el 1587 fou atacada i saquejada i la
comunitat es va veure obligada a fugir. Al segle XVII hi
va arribar la congregació de Saint-Maur però no va
aconseguir refer-se, a mitjan del segle XVIII es trobava
en plena decadència i el 1778 es va suprimir. L’església
es va lliurar de l’enderroc gràcies a que des de l’altar
de Saint-Nicolas de la mateixa església monàstica
s’exercien les funcions parroquials. Amb la desaparició
dels benedictins l’església es destinaria plenament a
parròquia amb l’advocació de Saint-Nicolas. Ja al segle
XIX es van començar a valorar les restes de l’església,
especialment la decoració escultòrica que encara
conserva. |
|
