Abadia de Saint-Maurice de Blasimon
Abbaye Saint-Maurice de Blasimon / Sant-Nicolas de Blasimon / Bladimontis / Blamont
(Blasimon, Gironda)
Les dades disponibles sobre els primers temps de l’abadia de Blasimon són escasses. S’ha especulat amb un origen antic, vinculat a les primeres fundacions monàstiques de la regió. Segons una tradició, la seva fundació hauria tingut lloc durant la primera meitat del segle VIII, impulsada des de l’abadia de Saint-Jean-d'Angély (Charente Marítim). Amb tot, sembla que el monestir va desaparèixer a mitjan segle IX com a conseqüència de les incursions dels vikings.
L’assentament monàstic es va restaurar cap a l’any 980 gràcies a la intervenció del duc Guillem Sanç de Gascunya († 996) i al suport de l’abadia de Saint-Jean-d'Angély. El monestir de Saint-Maurice va experimentar un ràpid creixement, fet que va permetre reconstruir-la durant la segona meitat del segle XII. Tanmateix, la fundació i el desenvolupament de la veïna abadia de La Sauve-Majeure (Gironda) van minvar el seu protagonisme i influència. Durant les guerres de Religió, l’abadia va patir greus danys: l’any 1587 fou atacada i saquejada, i la comunitat es va veure obligada a fugir. Al segle XVII, hi arribà la congregació de Saint-Maur, però no va aconseguir revitalitzar-la. A mitjan segle XVIII, l’abadia es trobava en plena decadència i finalment fou suprimida l’any 1778.
L’església es va salvar de l’enderroc gràcies al fet que des de l’altar de Saint-Nicolas, situat a la mateixa església monàstica, es realitzaven les funcions parroquials. Amb la desaparició dels benedictins, l’església va passar a estar plenament destinada al culte parroquial, sota l’advocació de Saint-Nicolas. Ja al segle XIX es començaren a valorar les restes de l’església, especialment la notable decoració escultòrica que encara conserva. L’edifici, d’origen romànic, ha estat objecte de nombroses i profundes intervencions al llarg del temps. La seva planta està formada per una nau única amb quatre trams.
Planta publicada a Les vieilles églises de la Gironde
Il·lustració de Léo Drouyn (s. XIX)
Bibliothèque de Bordeaux
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1912). Les vieilles églises de la Gironde. Bordeus: Feret et Fils
- DOSQUET, Charles i altres (1853). Compte-rendu des travaux de la Commission des monuments historiques du département de la Gironde. París: Didron
- DUBOURG-NOVES, Pierre (1967). Blasimon. Dictionnaires des Églises de France III. Robert Laffont
- DUBOURG-NOVES, Pierre (1969). Guyenne romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- MUSSET, Georges (1903). Le Cartulaire de l’Abbaye Riyale de Saint-Jean d’Angély. Archives historiques de la Saintonge et de l'Aunis, vol. 33
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- SALET, Francis (1941). Blasimon. Congrès rchéologique de France. CII session. Bordeaux el Bayonne. París: Picard
- SOCIÉTÉ ARCHÉOLOGIQUE ET PRÉHISTORIQUE DE BLASIMON (s/d). Histoire de l’abbaye Saint Maurice de Blasimon
L’abadia es troba en un indret aïllat, al nord de la vila de Blasimon (Gironda) i a llevant de Bordeus