Abadia de Notre-Dame du Rivet
Abbaye du Rivet / Riveto / Rivetum / Le Rivet
(Auròs / Auros, Gironda)
Segons la tradició, l’abadia cistercenca de Le Rivet té un origen benedictí que es remunta a l’època carolíngia. L’any 1189, la comunitat es va afiliar a l’orde del Cister a través de l’abadia de Pontaut (Landes), pertanyent a la línia de Pontigny. El 1264, el papa Urbà IV la va alliberar de la tutela episcopal que encara mantenia. L’església actual data d’aquell període.
Al llarg de la seva història, el monestir va patir els estralls de diversos conflictes, com la guerra dels Cent Anys i, posteriorment, les guerres de Religió. L’atac de 1593 va ser especialment devastador tant per als monjos com per als béns de la comunitat. Tanmateix, durant el segle XVIII, l’abadia va viure un període de prosperitat que va permetre la reconstrucció d’algunes dependències.
El 1790, el monestir fou suprimit i, l’any següent, venut com a propietat privada. Malgrat això, bona part de les estructures es van conservar. A finals del segle XIX, es van iniciar treballs de restauració dels edificis. Finalment, el 1939, una comunitat cistercenca femenina procedent de Blagnac, prop de Tolosa de Llenguadoc, es va establir a l’antic monestir, on encara resideix avui.
Filiació de Le Rivet
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- COUDROY DE L’ILLE, Pierre (2002). L’abbaye Sainte-Marie du Rivet
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MANRIQUE, Angel (1642). Cisterciensium Annalium, Vol. 2. Lió: L. Anisson
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard