Tradicionalment s’ha considerat que aquest monestir
cistercenc té un origen benedictí d’època carolíngia. El
1189 la comunitat es va afiliar a l’orde del Cister a
través de l’abadia de Pontaut (Landes) de la línia de
Pontigny. El 1264 el papa Urbà IV la va deslliurar de la
tutela episcopal que fins aquell moment encara exercia,
l’església actual és d’aquella època. Després va patir
els efectes de la guerra dels Cent Anys i més endavant
les guerres de Religió, un atac de l’any 1593 fou
especialment virulent amb els monjos i els béns de la
casa. Durant el segle XVIII va viure un període de
prosperitat que va permetre reconstruir algunes de les
dependències. El 1790 el monestir fou suprimit i l’any
següent es va posar a la venda i es va convertir en
propietat privada, tot i així es van respectar bona part
de les estructures. A finals del segle XIX va començar
la restauració dels espais. El 1939 hi va arribar una
comunitat cistercenca femenina procedent de Blagnac,
prop de Tolosa de Llenguadoc, que avui encara ocupa
l’antic monestir. |
|