Abadia de La Sauve-Majeure
Abbaye de La Sauve-Majeure / Sylva Major / Sylvae Maioris / La Seuva Majora
(La Sauve, Gironda)
L’abadia benedictina de La Sauve-Majeure fou fundada l’any 1079 per Gerald de Corbie (c. 1025-1095). Gràcies al suport de Guillem VIII d’Aquitània, va obtenir unes terres pràcticament deshabitades, conegudes com a Sylva Major, on va poder emprendre aquesta fundació monàstica.
Segons es relata, Gerald es va establir en un antic eremitori, llavors abandonat, que havia estat ocupat anteriorment per un monjo procedent de l’abadia de Saint-Pierre de Maillezais (Vendée). Amb l’ajuda del duc d’Aquitània, l’abadia es va convertir ben aviat en un centre poderós, exercint una gran influència tant en el territori proper com en indrets més llunyans, més enllà dels Pirineus i fins a Anglaterra. El seu desenvolupament es va veure afavorit per l’afluència de nombrosos pelegrins en ruta cap a Santiago de Compostel·la.
No es conserven restes de l’església d’aquella primera època. Hi ha constància que, durant la segona meitat del segle XII, es treballava en la seva reconstrucció i que la nova església fou consagrada l’any 1231. Posteriorment, el monestir es va veure afectat per la guerra dels Cent Anys, fet que va obligar a fortificar-lo. A mitjan segle XV, la situació es va recuperar i s’iniciaren obres de restauració i consolidació. Al segle XVI, les Guerres de Religió no el van afectar de manera directa. L’any 1660, l’abadia es va incorporar a la congregació de Saint-Maur, fet que li va donar un nou impuls, permetent-li subsistir fins a la Revolució.
El 1791, els seus béns van ser venuts. A partir de 1806, l’església va entrar en ruïna i, com a conseqüència d’aquest deteriorament, es va iniciar el seu enderroc, tot i que encara hi hagué intents de recuperar-ne els espais per a altres usos. Fins i tot el 1910, el lloc va patir un incendi, i no va ser fins a mitjan segle XX que es van començar les tasques de restauració, incloent-hi la reconstrucció d’algunes parts de l’església que s’havien perdut. Actualment, el lloc s’ha convertit en un important destí cultural de la regió.
Es conserven les notables ruïnes de l’església del monestir, construïda entre els segles XII i XIII. És un edifici de tres naus dividides en cinc trams, amb un ampli transsepte i una capçalera amb cinc absis: tres alineats amb les naus i dos més oberts al creuer. També es conserva bona part del campanar octogonal. Al sud de l’església es trobava el claustre, avui desaparegut, amb les dependències monàstiques que l’envoltaven. Pràcticament només es conserven restes d’un mur del refetor, amb tres finestrals, i vestigis de la sala capitular, així com altres elements menors.
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de Notre-Dame de la Grande-Sauve
Bibliothèque municipale de Bordeaux
Gerald es va formar a l’abadia de Saint-Pierre de Corbie (Somme). Després de viatjar a Roma i a Terra Santa, va ser nomenat abat del monestir de Saint-Vincent de Laon i, posteriorment, de Saint-Médard de Soissons (ambdós a l’Aisne), càrrecs que va haver d’abandonar per desavinences amb les respectives comunitats. Va entrar en contacte amb Guillem VIII, duc d’Aquitània, qui li va oferir unes terres pràcticament deshabitades, conegudes com a Sylva Major, perquè hi pogués emprendre una nova fundació monàstica. L’any 1079, Gerald de Corbie es va establir en aquell indret amb altres monjos, donant pas a la fundació d’aquesta abadia.
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de Notre-Dame de la Grande-Sauve
Bibliothèque municipale de Bordeaux
Il·lustració publicada a Album de La Grande-Sauve (1851)
Bibliothèque municipale de Bordeaux
Il·lustració publicada a Album de La Grande-Sauve (1851)
Bibliothèque municipale de Bordeaux
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de Notre-Dame de la Grande-Sauve
Il·lustració de Biblia, cum S. Hieronymi prologis (c. 1070-1090)
De l'escriptori de Mont Saint-Michel (Manche)
Bibliothèque municipale de Bordeaux
Il·lustració de Biblia, cum S. Hieronymi prologis (c. 1070-1090)
De l'escriptori de Mont Saint-Michel (Manche)
Bibliothèque municipale de Bordeaux
Il·lustració de Biblia, cum S. Hieronymi prologis (c. 1070-1090)
De l'escriptori de Mont Saint-Michel (Manche)
Bibliothèque municipale de Bordeaux
Il·lustració d'un manuscrit (c. 1175-1200)
Bibliothèque municipale de Bordeaux
- ARAGUAS, Philippe (2001). L'abbaye de La Sauve-Majeure. París: Éd. du patrimoine
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1912). Les vieilles églises de la Gironde. Bordeus: Feret et Fils
- CIROT DE LA VILLE, Abbé (1844-45). Histoire de l'abbaye et congrégation de Notre-Dame de la Grande-Sauve, Ordre de S. Benoit en Guienne, vol 1 i 2. París: Méquignon
- COUZY, Hélène (1968). Les chapiteaux de La Sauve-Majeure. Bulletin Monumental, vol. 126-4
- DROUYN, Léo (1851). Album de la Grande-Sauve. Bordeus: G.-M. Moulins
- DUBOURG-NOVES, Pierre (1969). Guyenne romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- GARDELLES, Jacques (1978). Campagnes de construction de l’abbatiale de La Sauve-Majeure. Revue historique de Bordeaux et du département de la Gironde, vol. 27
- GARDELLES, Jacques (1990). L'abbaye de La Sauve-Majeure. Congrès archéologique de France. 145e sess.
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 4. París: Bloud et Barral
- GUIET, Hervé (2007). Trésors oubliés de l'abbaye de La Sauve-Majeure. Saint-Quentin: Entre-deux-Mers
- MASSON, André (1941). La Sauve-Majeure. Congrès rchéologique de France. CII session. Bordeaux el Bayonne. París: Picard
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
El monestir de La Sauve-Majeure està situat a llevant de Bordeus, al territori d’Entre-deux-Mers, en un indret allunyat de les grans vies de comunicació