|
Es tracta
d’un priorat benedictí fundat des de l’abadia de la Sainte-Croix de Bordeus sobre una antiga capella
dedicada a la Mare de Déu, que la llegenda fa recular
fins la seva fundació portada a terme per la Verònica,
però que no es troba documentada fins el 980, ja amb el
nom de Notre-Dame de Fin des Terres. Aquest priorat
figura esmentat per primer cop l’any 1079. Les seves
possessions, fruit de les donacions efectuades per la
noblesa foren confirmades pel papa (1193). |
|
|
El lloc va
esdevenir un centre devoció popular i objecte de
peregrinacions, el que afegit a les donacions, en va fer
un centre ric i pròsper. Durant els segles XIII i XIV el
priorat va quedar ensorrat per les dunes el que va
obligar a portar a terme importants obres d’adaptació a
la nova situació. Després va patir els efectes de les
guerres de Religió, el 1622 fou saquejat pels hugonots.
A causa de la seva situació, i que havia estat envaït
una altra vegada per la sorra, el lloc va quedar
abandonat el 1744. Finalment l’església, que es trobava
en ruïnes, fou restaurada a mitjan segle XIX i hi va
retornar el culte el 1860, restant com església
parroquial. Els benedictins (de la congregació dels
olivetans) van retornar a Soulac el 1859 i el 1874
edificaren un nou monestir on s’hi establiren fins
mitjan segle XX; van esdevenir molt populars gràcies a
la comercialització d’un dentifrici basat en una fórmula
pròpia del segle XIV. |
Notre-Dame de Fin des Terres |
