 |
Monestirs |
 |
Monestirs de Normandia |
|
|
Abadia de Mont-Saint-Michel |
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||
|
Gràcies a la generositat dels ducs de Normandia i l’afluència de pelegrins, l’abadia gaudia d’una època de prosperitat que li va permetre cap el 1020 emprendre obres de reconstrucció del santuari. Aquests treballs es van allargar en el temps a causa dels inconvenients tant naturals com causats pels d’enfrontaments bèl·lics en que la casa es va veure involucrada i que van anar apareixent a mida que el temps i les obres avançaven. A mitjan del segle XII es van emprendre noves obres de construcció alhora que es posava ordre en els afers interns de l’abadia, sota l’abadiat de Robert de Torigni, va viure una època especialment pròspera. |
|
|
||
|
||||
|
Al segle XIII es va bastir La Merveille, un nou cos de dependències distribuïdes en tres nivells, dels que hi destaca a la part més alta el claustre i el refetor. A llevant de l’església es va aixecar a mitjan d’aquell segle l’entrada monumental i la Belle Chaise. Al segle XIV va patir diversos infortunis, des d’episodis de pesta, incendis i, sobretot, es va veure afectada per la guerra dels Cent Anys, que va malmetre la seva economia. Al segle XV va començar a tenir abats comendataris i durant la segona meitat del segle XVI va patir els efectes de les guerres de Religió el que va afeblir notablement el monestir. La recuperació va arribar amb la introducció de la reforma segons la congregació de Saint-Maur, els mauristes van arribar a Mont-Saint-Michel el 1622 i van emprendre la tasca de reformar l’abadia tant pel que fa a les seves dependències com pel que fa al seguiment de la Regla. |
|
|
||
|
||||
|
El 1776 encara va patir un nou incendi, un episodi que s’ha d’afegir als molts soferts per l’abadia, en aquesta ocasió va quedar malmesa una part important de l’església, el que va obligar a l’enderroc dels primers trams de les naus i la construcció d’una nova façana. La vida monàstica va acabar a causa de la Revolució i el lloc va passar a mans de l’Estat, el que va permetre salvar bona part de la biblioteca i portar-la a Avranches on es conserva una àmplia mostra dels seus manuscrits. Malgrat l’evidència de la seva riquesa arquitectònica, el Mont-Saint-Michel fou convertit en presó, situació que va mantenir fins el 1863 quan fou clausurada a causa de les dificultats de comunicació amb terra ferma. Seguidament va recuperar algunes funcions religioses mentre es restaurava amb la intervenció d’Edouard Corroyer, tot plegat donava pas a la creació d’un centre d’atracció turística de primera magnitud. |
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
Bibliografia: - CORROYER, Édouard (1877). Description de l’abbaye de Mont-Saint-Michel et de ses abords. París: Dumoulin - DECAËNS, Henry (2008). Le Mont-Saint-Michel. 13 siècles d’histoire. Rennes: Ed. Ouest-France - TAYLOR (1878). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Normandie. París: Firmin-Didot |
|
|||
|
||||
|
|
|||
| Baldiri B. - Febrer de 2015 |
