Priorat de Saint-Macaire
Prieuré de Saint-Macaire / Saint-Laurent / Saint-Sauveur / Sent Macari / S Macarius
(Sent Macari / Saint-Macaire, Gironda)
Segons la tradició, sant Martí va enviar el seu deixeble Macari a aquestes terres per evangelitzar-les. En morir, els seus companys el van enterrar en una capella dedicada a Saint-Laurent, al lloc de Ligena, vila que més endavant prendria el nom de Saint-Macaire en memòria seva.
La devoció per les relíquies del sant va motivar que, l’any 1027, fossin traslladades a Bordeus, malgrat l’oposició dels monjos de Saint-Macaire, que potser ja era un priorat en aquell moment. Segons una tradició poc documentada, el duc Guillem d’Aquitània va donar la vila de Saint-Macaire a l’abadia de Sainte-Croix de Bordeus; altres versions indiquen que va cedir el priorat de Saint-Macaire i els seus béns. En tot cas, els litigis entre ambdues parts es van perllongar en el temps i no es van resoldre fins al 1170.
D’altra banda, segons una inscripció, l’any 1040 es va consagrar l’església del priorat, probablement ja dedicada a Saint-Sauveur. Aquell edifici fou substituït al segle XII per l’església actual, després que el 1096 quedés en ruïnes a causa d’un atac del duc d’Aquitània. Tant la vila de Saint-Macaire com el priorat i l’església (prioral i parroquial) de Saint-Sauveur van patir els efectes dels diferents conflictes bèl·lics que van afectar la regió, especialment els dels anys 1224, 1446 i, al segle XVI, durant les guerres de Religió. L’any 1579, el priorat va passar a mans dels jesuïtes, que van mantenir l’activitat parroquial. No obstant això, el 1583 l’església ja es trobava en estat de ruïna. El seu progressiu abandonament i la Revolució van acabar d’accentuar-ne el deteriorament.
Actualment es conserva l’església de Saint-Sauveur, un edifici d’origen romànic que correspon a la reconstrucció del segle XII i que ha patit nombroses transformacions al llarg del temps. És d’una sola nau i està encapçalada per tres absis semicirculars de les mateixes dimensions, disposats en forma de trèvol. La capçalera és la part més antiga, mentre que la nau es va construir posteriorment. A la capçalera es conserva una notable sèrie de capitells, molts d’ells historiats. També s’hi manté una bona mostra de l’antiga decoració mural, malgrat les modificacions sofertes. Al costat nord de l’església hi ha adossat un campanar hexagonal del segle XIV. De les antigues dependències monàstiques, s’ha pogut recuperar parcialment el claustre, situat al costat sud.
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1912). Les vieilles églises de la Gironde. Bordeus: Feret et Fils
- DES MOULINS, Charles (1860). Peintures de Saint-Macaire. Bulletin Monumental. París: Derache
- DESHOULIÈRES, M. (1941). Saint-Macaire. Congrès rchéologique de France. CII session. Bordeaux el Bayonne. París: Picard
- DROUYN, Léo (1861). Saint-Macaire et ses monuments. París: Derache
- DROUYN, Léo (1865). La Guienne militaire : histoire et description des villes fortifiées, forteresses et châteaux… Vol. 2. París: Didron
- DUBOURG-NOVES, Pierre (1969). Guyenne romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- DUCOURNEAU, Alexandre (1844). La Guienne historique et monumentale. Bordeaux: Coudert
- GAUBAN, Octave (1873). Histoire de La Réole. La Réole: Vigouroux
- JOUANNET, François-R.-B. (1839). Statistique du département de la Gironde. Vol. 2. París: Dupont
- PROUST, Claude (1724). Les Vies des saints pour tous les jours de l'année. Vol. I. Bordeus: De Lacourt
- VIRAC, Désiré Antoine (1890). Recherches historiques sur la ville de Saint-Macaire. Bordeus: Feret & Fils