Priorat de Saint-Macaire

La devoció per les relíquies del sant va motivar que, l’any 1027, fossin traslladades a Bordeus, malgrat l’oposició dels monjos de Saint-Macaire, que potser ja era un priorat en aquell moment. Segons una tradició poc documentada, el duc Guillem d’Aquitània va donar la vila de Saint-Macaire a l’abadia de Sainte-Croix de Bordeus; altres versions indiquen que va cedir el priorat de Saint-Macaire i els seus béns. En tot cas, els litigis entre ambdues parts es van perllongar en el temps i no es van resoldre fins al 1170.

Actualment es conserva l’església de Saint-Sauveur, un edifici d’origen romànic que correspon a la reconstrucció del segle XII i que ha patit nombroses transformacions al llarg del temps. És d’una sola nau i està encapçalada per tres absis semicirculars de les mateixes dimensions, disposats en forma de trèvol. La capçalera és la part més antiga, mentre que la nau es va construir posteriorment. A la capçalera es conserva una notable sèrie de capitells, molts d’ells historiats. També s’hi manté una bona mostra de l’antiga decoració mural, malgrat les modificacions sofertes. Al costat nord de l’església hi ha adossat un campanar hexagonal del segle XIV. De les antigues dependències monàstiques, s’ha pogut recuperar parcialment el claustre, situat al costat sud.