Aquest monestir fou fundat entre els anys 657 i 661 per la reina Bathilda (c630-680) en aquell moment vídua del rei Clodoveu II i regent de Clotari III. La reina va aportar a la fundació el territori de Corbie, un antic comtat que havia passat a mans reials i va fer venir monjos de la prestigiosa abadia de Luxeuil (Alt Saona) sota la direcció de Theodefridus, el seu primer abat. A més d’aixecar de bell nou el monestir, Bathilda va atorgar immunitat reial a la casa a més d’una llarga sèrie de privilegis i exempcions. A banda d’aquests beneficis, el 664 el bisbe Bertofrid d’Amiens li reconeixia els privilegis i li atorgava el dret d’elecció d’abat. El 670, el primer abat va deixar el càrrec per convertir-se en de bisbe d’Amiens, el seu successor fou Chrodegarius, també procedent de Luxeuil, que fou investit per Clotari III, ja rei. Durant els primers anys de vida del monestir aquest va aconseguir una envejable prosperitat i és reconeguda la seva activitat intel·lectual, amb un escriptori molt actiu i una important biblioteca.

Saint-Pierre de Corbie
Gravat núm. 76 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

La reina Bathilda, fundadora de l'abadia de Corbie
Il·lustració d'un Llibre d'Hores (1405-1410)
British Library (Egerton MS 1070. Fol. 87r)

L’època de prosperitat es va allargar en època carolíngia, quan va adoptar plenament la Regla de Sant Benet, especialment sota l’abadiat de sant Adalard, emparentat amb Carlemany, el qual cap el 822 va participar en la fundació de l’abadia de Corvey (Corbeia Nova, Rin del Nord-Westfàlia). Aquest període va acabar amb les invasions normandes, que la van afectar de ple, la regió de Corbie va patir, al menys, dues incursions dels víkings, els anys 859 i 881. El 1123 la casa va passar a l’òrbita cluniacenca a causa de la intervenció de l’abat Suger de Saint-Denis. Corbie és també el lloc de naixement de Nicolette Boëllet (1381-1447), filla del fuster de l’abadia, que fou educada per l’abat del monestir, fou reformadora de les clarisses i és més coneguda com Colette de Corbie i les monges reformades coletines. La casa també va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, especialment el la seva darrera època (1475). El 1523 va adoptar el règim de comenda. Més endavant (el 1618) va passar a formar part de la congregació de Saint-Maur, el que li va donar una nova època de prosperitat, durant l’abadiat de Melchior de Polignac (1713-1743) es van portar a terme importants obres de reconstrucció. La Revolució va acabar definitivament amb la vida monàstica a Corbie.

L'actual església de Saint-Pierre de Corbie