|
Fundada entre els anys 1137 i 1138 des de l’abadia
cistercenca de Cherlieu (Alt Saona) per Gérard, senyor
de Picquigny, qui va donar unes terres en aquest lloc
per la nova casa, en el mateix acte el fundador la va dotar econòmicament. La fundació fou confirmada l’any
1138 pel bisbe Guarinus d’Amiens, el primer abat fou
Mainard. El 1153 el papa Eugeni III confirmava també la
fundació del Gard i li atorgava alguns beneficis. El
fundador encara va fer noves donacions a la casa fins la
seva mort, l’any 1178, data en que fou enterrat a la
mateixa abadia. Les donacions es van anar succeint
durant les dècades següents, de manera que a finals del
segle XIII havia acumulat un important patrimoni. |
|
Abadia del Gard
Façana de l'església del segle XIX |
Cistercencs
|
|
|
|
A mitjan
segle XIV el territori va ser víctima de les guerres i
la comunitat del Gard es va refugiar a Amiens a la casa
que el monestir hi mantenia, el 1358 aquesta ciutat fou
atacada pels navarresos que foren introduïts a
l’interior de les muralles, hom creu que amb l’ajuda de
l’abat Nicolas del Gard, que fou decapitat. L’època de
guerres va afectar les seves finances, i entre altres
coses es va veure obligada a desfer-se del Petit-Gard,
una residència que tenien a Abbeville, i cedir-la als
seus creditors. La vida monàstica va seguir fins la
Revolució, quan la casa, on feia poc que s’hi havien fet
reparacions d’importància, fou suprimida definitivament.
El lloc va passar a mans particulars i bona part de les
estructures es van enderrocar, entre elles l’església,
per convertir-lo en una explotació agrària. |
Abadia del Gard |
|
|
|
El 1816 el
lloc va recuperar les seves funcions monàstiques amb
l’arribada d’una comunitat trapenca que s’hi va estar
fins el 1842, quan es van traslladar a
Sept-Fons
(Alier). Després encara va tenir altres ocupants, entre
els quals una comunitat de cartoixanes (1870-1905).
Actualment el lloc s’ha adaptat novament amb la
construcció de diversos habitatges. |
Abadia del Gard |
|
|
|
|
|
