Abadia de Saint-Riquier. Centule

Monestirs

Monestirs d'Hauts-de-France

Abadia de Saint-Riquier. Centule
(S. Richarius, Centula)

< anterior

Inici

França

Hauts-de-France

Somme

següent >

castellano

Somme

La tradició diu que aquest monestir fou fundat per sant Ricari (c539-c645) personatge que pertanyia a la família reial franca i era natural del comtat de Ponthieu, hom considera el seu pare com el primer comte de Ponthieu. De jove va conèixer uns evangelitzadors irlandesos que el van convertir, més endavant es va dedicar a difondre el cristianisme i al voltant de l’any 625 va fundar el monestir de Centule, després Saint-Riquier. En aquest monestir primitiu Ricari va rebre el rei franc Dagobert I (629-639). Després es va retirar en un bosc com eremita, on va morir. El seu cos fou traslladat a l’església de Centule. Un altre personatge vinculat al monestir fou Angilbert (c750-814), gendre de Carlemany (768-814) que va viure a la cort i que finalment va arribar a Centule, altres autors el consideren el veritable fundador o potser renovador de la casa. A causa de la seva relació amb la cort, Angilbert va intervenir en alguns afers religiosos del moment, entre els quals l’abjuració del bisbe Fèlix d’Urgell al concili de Ratisbona (792).

Saint-Riquier

Benedictins

Saint-Maur

Saint-Riquier

Sant Ricari
Abadia de Saint-Riquier

Angilbert va impulsar la construcció d’una gran església a Centule, edifici d’arquitectura carolíngia que hom considera un dels més importants de l’època, fou consagrat solemnement l’any 799. Hom parla que una comunitat de tres-cents monjos ocupava aquell gran conjunt monàstic. L’any 800, el monestir va rebre la visita de Carlemany, el mateix any que fou coronat emperador pel papa Lleó III a Roma, acompanyat per l’abat Angilbert qui va obtenir del pontífex el privilegi d’exempció pel seu monestir. Aquesta època de notable prosperitat es va veure estroncada per les invasions normandes, l’abadia fou atacada el 845 i l’abat va caure presoner dels assaltants i el 881 un nou atac va deixar el lloc en ruïnes, la comunitat de monjos devia abandonar el monestir ja que no hi ha notícies concretes fins ben entrat el segle X. A les acaballes del segle X i començament de l’XI, hom va reconstruir novament el monestir i també es va restaurar l’observança inaugurant un nou període de bonança, el gran abat d’aquesta època fou Ingélard, mort el 1020.

Saint-Riquier
Gravat núm. 79 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

El 1131 l’abadia va patir un atac que la va deixar pràcticament en ruïnes i on van morir molts monjos, l’agressió va afectar també la població de Saint-Riquier que s’havia anat desenvolupant al seu costat, les cròniques parlen de 2.700 morts. La vida al monestir va seguir però amb diverses interrupcions, es va veure afectada per la guerra dels Cent Anys, la vila de Saint-Riquier i el mateix monestir en van patir les conseqüències, el 1343 i especialment l’any 1346. Aquesta situació es va anar repetint i va viure més episodis destructius, el 1421 la vila de Saint-Riquier fou assetjada i l’abadia va quedar molt malmesa i una altra vegada l’any 1475. Encara el 1487 la vila i monestir de Saint-Riquier van patir un gran incendi que va tornar a deixar-los en ruïnes i va obligar a començar grans obres de reconstrucció i restauració.

Saint-Riquier

Saint-Riquier carolíngi
Gravat de l'època de l'abat Charles d'Aligre (1673)
Il·lustració de la Histoire de l’abbaye et de la ville de Saint-Riquier

El 1538 la casa va quedar sota el règim de comenda i el 1554 un nou episodi bèl·lic va obligar la comunitat a abandonar-la i refugiar-se a Abbeville. L’estat de decadència va dominar aquesta institució fins que el 1659 es va incorporar a la congregació de Saint-Maur, els maurins es van encarregar de la seva restauració, tant física com pel que fa a l’observança, introduint una nova comunitat de monjos reformats. La nova situació es va veure afectada encara per un nou incendi, l’any 1719. La fi de la casa monàstica va arribar amb la Revolució, amb l’expulsió de la comunitat, la conversió de l’església monàstica en parroquial i la venda dels seus béns.

Saint-Riquier
Interior de l'església

Planta de l'església de Saint-Riquier
Il·lustració de la Histoire de l’abbaye et de la ville de Saint-Riquier

Saint-Riquier

Escut de l'abadia de Saint-Riquier
Detall de gravat del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Gravat amb la façana de l'església de Saint-Riquier
Il·lustració de Description historique de l'ancienne
abbaye royale de Saint-Ríquier en Ponthieu (1836)

Sant Mateu
Full dels Evangelis de Saint-Riquier (790-800)
Procedent del monestir
Bibliothèque municipale d'Abbeville

Esquema de l'església carolíngia de Saint-Riquier (c800)

Esquema de l'església actual de Saint-Riquier

Restitució de l'església carolíngia de Saint-Riquier
Segons Willhelm Effmann

Pica baptismal, a Saint-Riquier

Abadia de Saint-Riquier

Bibliografia:
- BERNARD, Honoré (1978) Un site prestigieux du monde carolingien, Saint-Riquier. Cahiers archéologiques de Picardie, n°5
pp. 241-254;
- BERNARD, Honoré (1989) Saint-Riquier, une restitution nouvelle de la Basilique d'Angilbert. Revue du Nord, vol. 71, n°281
- GILBERT, A. P. M. (1836). Description historique de l'ancienne abbaye royale de Saint-Ríquier en Ponthieu. Amiens, Abbeville
- HARIULF (1894) Chronique de l’abbaye de Saint-Riquier. París: Picard
- HEITZ, Carol (1986) Saint-Riquier en 800. Revue du Nord, Vol. 68. Num. 269
- HÉNOCQUE, Abbé (1880-83). Histoire de l’abbaye et de la ville de Saint-Riquier. Vol. I i II. Amiens: Douillet
- BECQUET, Dom Jean (1979). Abbayes et Prieurés. Revue Mabillon. Núm. 279
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. Vol. 10. París: Typographia Regia
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vols. II i V. París: Bloud et Barral

Situació:

Saint-Riquier es troba al nord-est d'Abbeville

Baldiri B. - Juliol de 2016