Abadia de Notre-Dame de Guîtres
Abbaye de Guîtres / S Maria de Aquistriis / Guistrensis
(Guîtres, Gironda)
L’abadia benedictina de Notre-Dame de Guîtres, malgrat ser poc coneguda, hauria estat fundada entre els anys 1060 i 1080, probablement vinculada a l’abadia de Saint-Martin de Fronsac, que posteriorment es convertiria en un priorat dependent de Guîtres. Els abats d’aquesta casa monàstica es documenten des de començaments del segle XII. Tanmateix, una tradició més antiga situa l’origen en època carolíngia, després hauria desaparegut a causa de les invasions normandes, per ser restaurada més endavant.
L’any 1171, una butlla del papa Alexandre III va posar l’abadia sota la protecció de Roma. En aquest document es confirmava l’observança de la regla de Sant Benet i es reconeixien les seves possessions, que incloïen nombroses esglésies, entre les quals la de Saint-Martin de Fronsac. L’abadia va patir greument els estralls de la guerra dels Cent Anys, especialment durant la batalla de Guîtres, que va tenir lloc en aquest indret. A finals del segle XV, començà a ser governada per abats comendataris.
El 1569, l’abadia fou víctima de l’atac dels hugonots, que deixaren el monestir en ruïnes i forçaren la dispersió de la comunitat. Aquestes circumstàncies provocaren greus pèrdues, entre les quals destaca la destrucció de l’arxiu, fet que explica la manca de documentació sobre la seva història. Durant el govern de l’abat Fabri de Peiresc (1618-1637), es va iniciar la recuperació del monestir amb la seva incorporació a la Congregació dels Exempts, la qual li donà un nou impuls i li permeté mantenir-se activa fins al segle XVII. Tanmateix, el 1774 l’abadia fou suprimida, i durant la Revolució Francesa les seves propietats foren venudes.
L’única part del conjunt que es va salvar de la destrucció fou l’església, que es convertí en parròquia. Aquesta església presenta una planta de tres naus amb transsepte. L’absis central disposa d’un deambulatori on s’obren tres capelles radials, mentre que als braços del creuer s’hi troben dues absidioles més. La capçalera i el transsepte són les parts més antigues, datades entre 1130 i 1140, mentre que les naus foren construïdes posteriorment.
Escut del monestir, segons l'Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- AUBERT, R. (1988). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 22. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DUBOURG-NOVES, Pierre (1969). Guyenne romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- GODIN, André (1888). Histoire de la ville et du canton de Guîtres. Bordeus: Duthu
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- THIBOUT, Marc (1941). Guîtres. Congrès rchéologique de France. CII session. Bordeaux el Bayonne. París: Picard
L’església de l’antiga abadia de Notre-Dame de Guîtres es troba a la població homònima, situada al nord de Liborna (Libourne)