L’abadia premonstratenca de Pleine-Selve fou fundada pel bisbe de Bordeus Geoffroy du Loroux (1136-1158) el qual també havia participat en la fundació dels monestirs de canonges regulars de Notre-Dame de Sablonceaux (Charente Marítim) de Notre-Dame de Fontaine-le-Comte (Viena) i de Saint-Pierre de l’Isle de Médoc (Gironda) tots ells impulsats abans d’adquirir la dignitat episcopal. La fundació de Pleine-Selve no està ben documentada i tradicionalment es situa en la dècada de 1140-1150, quan ja era bisbe. Tot i tractar-se d’una casa premonstratenca també s’ha suposat que en origen fos una canònica agustiniana com les altres fundacions. No es troba documentada aquesta casa fins l’any 1163. El 1407 el lloc va quedar greument afectat arran d’un setge i mai més es va recuperar del tot. La dignitat abacial va continuar fins la Revolució però sembla que al menys en molts moments no tenia comunitat. Del monestir només en resta una part de l’església, l’absis rectangular i el braç nord del transsepte.

Abadia de Pleine-Selve

Abadia de Pleine-Selve
Exterior de la capçalera

Abadia de Pleine-Selve

Abadia de Pleine-Selve
Interior de la capçalera