Monestirs
Monestirs d'Alvèrnia
Roine-Alps
Abadia de Notre-Dame d'Ambronay
Abbaye Notre-Dame d'Ambronay / Ambroniacum / Ambournay
< anterior Inici França

Alvèrnia-Roine-Alps

Ain següent >
castellano
cercador contacte facebook

Ain

Monestir benedictí fundat per sant Bernat de Viena (c778-842) qui després de servir a l’exèrcit de Carlemany com oficial, va comprar el lloc d'Ambronay a l’abadia de Luxeuil (Alt Saona) que hi tenia una església i, potser, un petit monestir. Cap el 803 va aixecar un monestir on ell mateix hi va ingressar com a monjo fins que cap el 807 fou elegit abat, càrrec que va mantenir fins el 810 quan fou posat al front de la diòcesi de Viena del Delfinat. Després d’una època sense notícies dels lloc, possiblement a causa de les invasions, una butlla del papa Lleó IX (1050) reconeixia els béns del monestir i confirmava el dret d’exempció que el sotmetia directament a la Santa Seu. Segurament gaudir d’aquest dret va ajudar el seu desenvolupament econòmic, en aquesta època disposava de béns en el territori amb una llarga sèrie de priorats que hi depenien. El 1115 l’abat Didier va donar el territori de Portes a dos dels seus monjos que volien retirar-se seguint els costums que sant Bru havia impulsat des de la Gran Cartoixa (Isère), aquest lloc es convertiria en la cartoixa de Portes (Ain).

Ambronay
Abadia d'Ambronay

Benedictins


 

Ambronay
Abadia d'Ambronay

Bernat de Viena (Barnard)

Arquebisbe de Viena del Delfinat. Va néixer cap el 778 en el si d’una família noble, va servir a l’exèrcit de Carlemany, es va casar i més endavant va retirar-se per portar una nova vida religiosa. Va fundar el monestir d’Ambronay d’on fou abat fins que el 810 va prendre el càrrec d’arquebisbe de Viena. Es va relacionar de prop amb Lluís el Pietós el que li va comportar que patís una persecució política. Un cop restablerta la seva situació va fundar un nou monestir a Romans que després va portar el seu nom: abadia de Saint-Barnard (Droma). Va morir en aquell lloc el 842.

Sant Bernat de Viena
Sant Bernat de Viena, el bisbe fundador
Imatge de l'església de l'abadia de Saint-Barnard (Droma)


El monestir no estava sotmès a l’autoritat de la diòcesi i tampoc tenia dependència del poder civil fins que, necessitat de protecció, el 1282 es va posar sota l'empara de Felip I, comte de Savoia, a canvi de la cessió de drets i que va acabar amb intromissions externes en els afers de de la casa, com ara l’elecció d’abats. Després d’un incendi patit el 1341, a començament del segle XV es va emprendre la construcció d’una nova església el que indica que la casa gaudia d’un període de prosperitat. El 1469 fou nomenat abat Richard Olivier de Longueil, bisbe de Coutances, que seria el primer comendatari de la casa. El 1595 va patir la guerra que va acabar amb la incorporació de la regió de Bugey de la Savoia a França, els seus efectes es van allargar en el temps fins que el monestir es va incorporar a la congregació de Saint-Maur, el 1651, que el va mantenir fins que el 1790 fou suprimit per la Revolució, durant aquesta època es van fer treballs importants de construcció i restauració de les dependències monàstiques. Després de la Revolució el monestir fou venut però bona part d’aquest es va mantenir en peu, tot i les destrosses que van patir, com ara en els portals de l’església, aquesta es va convertir en parròquia el 1802. Després de la seva protecció s’ha anat restaurant. També es conserva el claustre de dos nivells, la part inferior de voltants del 1500 i la superior de mitjan del segle XVII.

Monasticon Gallicanum
Abadia d'Ambronay
Gravat núm. 43 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Ambronay
Abadia d'Ambronay
Ambronay
Plànol de l'abadia d'Ambronay
André Bellemain (1888)
Bibliothèque nationale de France
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Llinda del portal amb l'Anunciació, Visitació,
Nativitat i Presentació al Temple

Ambronay
Abadia d'Ambronay
Llinda amb el Judici Final
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Mainell amb la Mare de Déu
Ambronay
Abadia d'Ambronay

Ambronay
Escut de l'abadia d'Ambronay
Segons l'Armorial général de France, s XVIII
Bibliothèque nationale de France
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Interior de l'església
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Interior de l'església

Ambronay
Abadia d'Ambronay
Interior de l'església
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Sepulcre de l'abat Jacques de Mauvoisin (1425-1439)
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Sepulcre de l'abat Jacques de Mauvoisin (1425-1439)

Ambronay
Abadia d'Ambronay
Vitralls amb dos sants bisbes
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Vitralls amb sant Jaume el Major, l'abat Jacques de Mauvoisin (1425-1439) i
santa Caterina d'Alexandria
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Vitralls amb dos màrtirs

Ambronay
Abadia d'Ambronay
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Cadirat del cor
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Cadirat del cor

Ambronay
Abadia d'Ambronay
Cadirat del cor
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Cadirat del cor
Ambronay
Abadia d'Ambronay
El claustre

Ambronay
Abadia d'Ambronay
El claustre
Ambronay
Abadia d'Ambronay
El claustre
Ambronay
Abadia d'Ambronay
El claustre

Ambronay
Abadia d'Ambronay
El claustre
Ambronay
Abadia d'Ambronay
El claustre
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Escala

Ambronay
Abadia d'Ambronay
Decoració del sostre de l'escala
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Sala capitular
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Palau abacial

Ambronay
Abadia d'Ambronay
Torre de l'Arxiu
Ambronay
Abadia d'Ambronay
El claustre, fotografia de Lucien Bégule (s.d.)
Fotografia (C) Ministère de la Culture - Médiathèque du Patrimoine,
Dist. RMN-Grand Palais / Lucien Bégule
Ambronay
Abadia d'Ambronay
Els portals, fotografia de Médéric Mieusement (s.d.)
Fotografia (C) Ministère de la Culture - Médiathèque du Patrimoine,
Dist. RMN-Grand Palais / Médéric Mieusement

Bibliografia:
- ALLOING, L. (1914). Ambronay. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 2. París: Letouzey
- BÉRARD, Alexandre (1887-1888). L'abbaye d'Ambronay. Annales de la Société d’Émulation de l’Ain. Bourg: Authier
- DOUARD-BOREL, Anne-France (2010). L’abbaye d’Ambronay, des bénédictins aux mauristes, transformation de l’espace monastique. Espace ecclésial et liturgique au Moyen Âge. Lyon : Maison de l'Orient et de la Méditerranée
- FISQUET, Honoré (1864-1873). La France pontificale (Gallia christiana), histoire chronologique et biographique des archevêques et évêques de tous les diocèses de France. Lyon. Vol. 2. París: E. Repos
- GARCIN, E. (1929). Monographie sur le cloître de l'abbaye d'Ambronay. Belley: Chaduc

- GIRAUD, Jean (1966). Ambronay. Dictionnaire des Églises de France II. R. Laffont
- GUICHENON, Samuel (1650). Histoire de Bresse et de Bugey. Partie 2. Lió
- GUÉRIN, Paul (1888). Saint Barnard, fondateur de l’abbaye d’Ambronay, archevêque de Vienne. Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l'Ancien et du Nouveau Testament. Vol. 7. París: Bloud et Barral
- MARIÉ, G. (1932). Barnard. Dictionnaire d'histoire et géographie ecclésiastiques. Vol. 6. Paría: Letouzey et Ané
- SAINT-MAUR, Congregació de (1728). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: T. Regia
- VALLERY-RADOT, Jean (1936). Ambronay. Congrès archéologique de France. París: Derache


Situació:

Ambronay és al nord-est de Lió, entre aquesta ciutat i Ginebra

Baldiri B. - Gener de 2019 / Actualitzat març de 2019