El monestir benedictí de Notre-Dame d'Ambronay fou fundat per sant Bernat de Viena (c. 778-842). Després d’haver servit a l’exèrcit de Carlemany com a oficial, va adquirir el lloc d'Ambronay a l’abadia de Luxeuil (Alt Saona), que ja hi posseïa una església i, possiblement, un petit establiment monàstic. Cap a l’any 803 hi va fundar un monestir, on ell mateix ingressà com a monjo; vers el 807 en fou elegit abat, càrrec que exercí fins al 810, quan va ser posat al capdavant de la diòcesi de Viena del Delfinat.
Després d’un llarg període sense notícies del lloc, probablement a causa de les invasions, una butlla del papa Lleó IX, datada el 1050, reconeixia els béns del monestir i confirmava el dret d’exempció, que el sotmetia directament a la Santa Seu. El fet de gaudir d’aquest privilegi devia afavorir el seu desenvolupament econòmic; en aquesta època, l’abadia disposava d’un ampli patrimoni territorial i d’una llarga sèrie de priorats que en depenien. L’any 1115, l’abat Didier va cedir el territori de Portes a dos monjos de la comunitat que desitjaven retirar-se seguint els costums impulsats per sant Bru des de la Gran Cartoixa (Isère); aquell lloc es convertiria posteriorment en la cartoixa de Portes (Ain).
El monestir no estava sotmès a l’autoritat diocesana ni tampoc depenia del poder civil, però, per raons de protecció, l’any 1282 es va posar sota l’empara de Felip I, comte de Savoia, a canvi de la cessió de determinats drets. Aquest acord va comportar intromissions externes en els afers interns de la casa, com ara en l’elecció dels abats. Després d’un incendi sofert el 1341, a començament del segle XV es va emprendre la construcció d’una nova església, fet que indica que el monestir travessava aleshores un període de prosperitat. El 1469 fou nomenat Richard Olivier de Longueil, bisbe de Coutances, com a primer abat comendatari d'Ambronay.
Abadia de Saint-Barnard de Romans
Barnard
Arquebisbe de Viena del Delfinat. Va néixer cap al 778 en el si d’una família noble. Va servir a l’exèrcit de Carlemany i es va casar, però més endavant es va retirar de la vida secular per abraçar la vida religiosa. Va fundar el monestir d’Ambronay (Ain), del qual fou abat fins que, l’any 810, va assumir el càrrec d’arquebisbe de Viena. Es va relacionar estretament amb Lluís el Pietós, fet que li va comportar una persecució política. Un cop restablerta la seva situació, va fundar un nou monestir a Romans (Droma), que posteriorment va prendre el seu nom: l’abadia de Saint-Barnard. Va morir en aquest lloc l’any 842.
L’any 1595 el monestir va patir els efectes de la guerra que culminà amb el traspàs de la regió de Bugey de la Savoia a França; les conseqüències d’aquests conflictes es van perllongar en el temps fins que, el 1651, la casa es va incorporar a la congregació de Saint-Maur. Els monjos maurins van dur a terme importants obres de construcció i restauració de les dependències monàstiques i s’hi van mantenir fins al 1790, quan el monestir fou suprimit arran de la Revolució. Posteriorment, el conjunt va ser venut; malgrat les destrosses que va patir, com ara en els portals de l’església, el gruix de les estructures es va conservar dempeus.
Mainell amb la Mare de Déu
Les dependències monàstiques van tenir usos diversos fins que el conjunt fou progressivament protegit i restaurat. L’església es convertí en parròquia l’any 1802; la major part de la seva construcció correspon als segles XIII i XV, tot i que conserva restes anteriors i presenta intervencions posteriors. A l’interior es mantenen vitralls d’èpoques diverses, el sepulcre de l’abat Jacques de Mauvoisin (1425-1439) i el cadirat de fusta del cor, entre altres elements. Cal esmentar també el claustre de dos nivells, amb la galeria inferior datada vers el 1500 i la superior de mitjan segle XVII. Es conserven igualment altres dependències, com la sala capitular, la residència abacial i la Torre de l’Arxiu.
Llinda amb el Judici Final
Llinda del portal amb l'Anunciació, Visitació,
Nativitat i Presentació al Temple
Vitrall amb Jaume el Major, l'abat Jacques de Mauvoisin (1425-1439) i
santa Caterina d'Alexandria
Vitrall amb dos sants bisbes
Vitrall amb dos màrtirs
Sepulcre de l'abat Jacques de Mauvoisin (1425-1439)
Sepulcre de l'abat Jacques de Mauvoisin (1425-1439)
Cadirat del cor
Cadirat del cor
Cadirat del cor
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Escala
Decoració del sostre de l'escala
Sala capitular
Residència abacial
Torre de l'Arxiu
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
André Bellemain (1888)
Bibliothèque nationale de France
Postal antiga, col·lecció particular
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- ALLOING, L. (1914). Ambronay. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 2. París: Letouzey
- BAUDRILLART, Alfred (1932). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 6. París: Letouzey et Ané
- BÉGULE, Lucien (1911). Les vitraux du Moyen âge et de la Renaissance dans la région Lyonnaise, et spécialement dans l'ancien diocèse de Lyon. Lyon: Rey
- BÉRARD, Alexandre (1887-1888). L'abbaye d'Ambronay. Annales de la Société d’Émulation de l’Ain. Bourg: Authier
- CHAGNY, André (1956). Abbaye d'Ambronay. Lió: Lescuyer
- DOUARD-BOREL, Anne-France (2010). L’abbaye d’Ambronay, des bénédictins aux mauristes, transformation de l’espace monastique. Espace ecclésial et liturgique au Moyen Âge. Lyon : Maison de l'Orient et de la Méditerranée
- DUBOIS, Jacques (1971). L'implantation monastique dans le Bugey au Moyen Âge. Journal des savants
- FISQUET, Honoré (1864-1873). La France pontificale (Gallia christiana), histoire chronologique et biographique des archevêques et évêques de tous les diocèses de France. Lyon. Vol. 2. París: E. Repos
- GARCIN, E. (1929). Monographie sur le cloître de l'abbaye d'Ambronay. Belley: Chaduc
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 1. París: Bloud et Barral
- GUICHENON, Samuel (1650). Histoire de Bresse et de Bugey. Partie 2. Lió
- MOREL, Jacques (2007). Guide des Abbayes et Prieurés en région Rône-Alpes. Lyon: Autre Vue
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- RUTY, Jacques (2022). Ambronay-La Commende de Jean de Cussigny
- SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia
- VALLERY-RADOT, Jean (1936). Ambronay. Congrès archéologique de France. París: Derache
Ambronay es troba al nord-est de Lió, entre aquesta ciutat i Ginebra