La cartoixa de Portes fou fundada el 1115 per dos monjos benedictins de l’abadia d’Ambronay (Ain) Bernard i Ponce que volien retirar-se per practicar l’eremitisme. Amb l’ajuda del mateix monestir d’Ambronay i de Gauceran, arquebisbe de Lió, es van poder establir en el lloc de Portes. Aquesta seria la segona casa cartoixana després de la Grande Chartreuse (Isère), o la tercera si tenim en compte la fundació de Santo Stefano del Bosco (Calàbria) pel mateix sant Bru. El 1128 el lloc fou visitat també pel bisbe sant Hug de Grenoble que hi va consagrar una església a la Conreria juntament amb l’arquebisbe Humbaud de Lió. El 1148 es va consagrar una segona església a la cartoixa ja que l’anterior havia quedat destruïda per una esllavissada. El conjunt de la cartoixa es va reedificar de nou al segle XVII. Fou suprimida el 1791 després de la Revolució però el 1855 els cartoixans hi van poder tornar i la casa encara es manté activa tot i un parèntesi entre el 1903 i 1951 quan va patir una segona expulsió.