El monestir benedictí de Saint-Laumer té el seu origen lluny de la ciutat de Blois, concretament en el monestir de Corbion (Orne) fundat per sant Laumer al voltant de l’any 575. Aquella casa va rebre protecció reial i va tenir un desenvolupament important, però el perill de les invasions normandes va provocar la fugida de la comunitat cercant llocs més segurs per establir-se. En aquest context, durant el darrer quart del segle IX els monjos de Corbion van arribar a Blois on es van assentar de manera provisional fins que el 924 el rei Raül I de França els va fer donació de l’església de Saint-Lubin, a partir de la qual van aixecar un nou monestir, ja en ple segle XI, que van dedicar al fundador de la primera casa, sant Laumer. Després de patir un incendi el 1114, durant el segle XII va començar la construcció de l’església actual.

Abadia de Saint-Laumer de Blois
Gravat núm. 49 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Saint-Laumer de Blois
Foto de Wladyslaw, a Wikimedia

Inicialment el monestir estava situat fora muralla, però a causa de la guerra dels Cent Anys les noves fortificacions el van incloure dins el recinte defensiu de la ciutat. El 1568 Blois i l’abadia de Saint-Laumer van quedar afectats per les guerres de Religió deixant aquesta darrera en ruïnes. Durant el segle XVII es va procedir a la seva restauració, gràcies a la intervenció de la congregació de Saint-Maur que es va fer càrrec del monestir. El 1791 la comunitat monàstica va haver de deixar la casa de manera definitiva a causa de la Revolució, el bisbe de Blois (la diòcesi havia estat creada el 1697) va ordenar el tancament de l’església parroquial de Saint-Nicolas i traslladar les seves funcions a la del monestir, que va canviar la seva advocació per la de l’antiga parròquia. Al mateix temps, les dependències monàstiques es van dedicar a altres utilitats, assistencial i escolar.

Església de l'abadia de Saint-Laumer

El monestir de Corbion (Orne) està vinculat a la figura del seu fundador, sant Laumer. La tradició diu que aquest personatge hauria nascut cap el 516, seria originari d’un lloc prop de Chartres, de família humil, de jove era pastor però es va retirar al monestir de Saint-Mesmin de Micy (Loiret) en època de la seva fundació coneixeria sant Maximí (Mesmin) i sant Avit entre altres. Després de dotze anys es va voler retirar com eremita, però abans va passar un temps a Chartres, al costat del bisbe d’aquella diòcesi. Finalment es va establir com a solitari però en poc temps va aplegar una comunitat de seguidors donant pas un nou monestir que cap el 575 es va traslladar a l’actual Moutiers-au-Perche (Orne) i va esdevenir el monestir de Corbion del que fou el seu primer abat. Laumer va morir a Chartres cap el 594 i poc després el seu cos es va traslladar a Corbion. A finals del segle IX la comunitat es va haver de dispersar a causa del perill de les invasions dels víkings, les restes del fundador es van portar a Blois l’any 873. El 929 va morir el darrer abat i no es va designar cap successor. El lloc de Corbion va quedar abandonat i en ruïna, més endavant es va recuperar, però en qualitat de priorat.

Imatge de sant Laumer, al portal sud de la catedral de Chartres
Leuven Centrale Bibliotheek / GD011686 box 117

Torre del monestir de Corbion (Orne)
Postal antiga. Col·lecció particular