Bibliothèque nationale de France
Veue de l'abbaye de Lestoile, de l'Ordre de Prémontré
Louis Boudan (1695)
Bibliothèque nationale de France
L’abadia premonstratenca de l’Étoile fou fundada l’any 1130 gràcies a la intervenció de Thibaud de Champagne, personatge relacionat amb Norbert de Xanten, fundador d’aquell orde, amb la col·laboració de Geoffroy de Grisegonelle, comte de Vendôme († 1145). Anteriorment hi havia una casa benedictina, documentada almenys fins al 1114, que després fou ocupada per una comunitat de canonges agustinians, succeïda finalment per la premonstratenca. La pèrdua de documentació no permet conèixer amb detall la seva història.
Postal antiga, col·lecció particular
Va ser objecte de diverses confirmacions papals, la més antiga de les quals és de l’any 1147. Fou una casa modesta que va patir els efectes dels conflictes bèl·lics que afectaren aquest territori els anys 1362, 1519 i 1570; a més dels danys materials, també es va perdre el seu arxiu. La introducció del règim de comenda, l’any 1559, no va afavorir-ne la recuperació. Malgrat tot, el 1725 va participar en la implantació d’aquest orde a l’abadia agustiniana de Saint-Georges-du-Bois. Fou suprimida el 1790 arran de la Revolució. Posteriorment es va convertir en una residència senyorial, bastida amb materials procedents de l’antic monestir, tot i que es va conservar l’església medieval. A la fi del segle XIX i al començament del XX va recuperar transitòriament l’activitat monàstica amb una comunitat procedent de Saint-Michel de Frigolet (Boques del Roine). Actualment és de propietat particular.
- ARDURA, Bernard (1993). Abbayes, prieurés et monastères de l'ordre de Prémontré. Nancy: Presses U. De Nancy
- AUBERT, R. (1963). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- BACKMUND, Norbert (1956). Monasticon Praemonstratense Vol. 3. Straubing
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- ROCHAMBEAU, Achille de (1894). Le Vendômois: épigraphie et iconographie. París: Champion
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia
- SAINT-VENANT, R. de (1896). Une excursion a Authon, St. Arnoult, Montoire & St-Georges-des-Bois. Bulletin de la Société Archéologique Scientifique et Littéraire du Vendomois. Vol. XXXV. Vendôme
Convent dels dominics fundat a la ciutat de Blois l’any 1273 per Jean I de Châtillon (comte de Blois, 1256-1279), que els va cedir l’antiga església parroquial de Saint-Gervais. Posteriorment, el conjunt es va ampliar amb l’adquisició de terrenys propers, on es va aixecar el convent, amb una església de nau única. Després de la Revolució, l’església es va perdre, mentre que altres dependències conventuals es van convertir en caserna. Actualment, els edificis conservats allotgen una biblioteca i un museu.
Il·lustració de Gallia Dominicana (1903)
- BERGEVIN, Louis Catherine (1846). Histoire de Blois, vol. 1. Blois: Dézairs
- LA SAUSSAYE, Louis de (1846). Histoire de la ville de Blois. Blois
- ROHAULT DE FLEURY, Georges (1903). Gallia Dominicana. Les couvents de St. Dominique au Moyen Âge. Vol. 1. París
Portal de Bonne-Nouvelle
Priorat de monges benedictines establert a Mennetou-sur-Cher (Loir i Cher), dependent de l'abadia de Beaumont (Tours, Indre i Loira). Toulgoët li atribueix una antiguitat considerable, situant-ne l'origen en època de Carlemany i, fins i tot, considerant que ja existia al segle VII. L'any 1213, Hervé II, senyor de Vierzon, el va restaurar, fet que va impulsar la recuperació del priorat i l'establiment d'una comunitat renovada.
El 1564, Mennetou es va incorporar a la congregació de Chezal-Benoît. Des del segle XVII, la comunitat va ocupar també l'antic castell senyorial. El priorat es va mantenir fins a la Revolució, tot i que ja es trobava en decadència. Se'n conserven algunes dependències adossades a la muralla medieval, a l'església i al portal de Bonne-Nouvelle. També es conserva la Grange aux Dîmes, on es recollien els delmes.
- AUBERT, Marcel (1912). L'enceinte de Mennetou-sur-Cher. Bulletin monumental, vol. 76. Société française d'archéologie
- AUBERT, Marcel (1926). Mennetou. Congrès archéologique de France, 88 ss. Blois. Société française d'archéologie
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- TOULGOËT, Émile de (1884). Histoire de Vierzon et de l'abbaye de Saint-Pierre. París: Picard
- TOULGOËT, Émile de (1888). Mennetou-sur-Cher, le prieuré, la châtellenie. Revue du Centre, núm. 4. Châteauroux
Guichia / la Guiche en Blaisois / Garde Notre-Dame
(Valloire-sur-Cisse, Loir i Cher)
Postal antiga, col·lecció particular
El monestir de clarisses de Notre-Dame de la Guiche fou fundat l’any 1273 per Jean I de Châtillon (comte de Blois, 1256-1279) arran d’un esdeveniment considerat sobrenatural, en el decurs del qual es va trobar una imatge de la Mare de Déu. La comunitat es va formar amb monges procedents de l’abadia de Longchamp (París), fundada poc abans. L’església es va consagrar l’any 1277. Durant el pontificat de Martí IV (1281-1285) el monestir obtingué el privilegi d'exempció i passà a dependre directament de la Santa Seu; també es nomenà la primera abadessa, Julienne de Troyes (1285-1301). A la mort del fundador, aquest fou enterrat a l’església, que es convertí en panteó de la casa comtal.
Peinture à fresque, à l'abbaye de la Guiche en Blaisois
Col·lecció Gaignières
Bibliothèque nationale de France
L’any 1345, la comunitat es va refugiar temporalment a Blois a causa de la inestabilitat provocada per la guerra dels Cent Anys. Durant la segona meitat d’aquell segle es van dur a terme obres de restauració del monestir. El 1561 el lloc fou saquejat pels hugonots i, des d’aleshores, inicià una decadència de la qual ja no es va poder recuperar. El 1774 es va prohibir l’ingrés de noves religioses i, l’any següent, el bisbe de Blois n'annexà les rendes al seminari diocesà. El 1787 fou suprimit canònicament, una decisió que la comunitat va impugnar. Amb la Revolució, el 1792, el conjunt es va vendre i passà a mans particulars, situació que encara es manté. Actualment es conserva el celler, adossat a una galeria del claustre, així com algunes restes escultòriques, entre les quals destaca el sepulcre del fundador.
- AUBERT, R. (1988). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 22. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia