|
Orígens
L’abadia té el seu origen en una donació feta pel comte sant Guerau
d'Orlhac (855-909), fundador del monestir d’Orlhac (Cantal), d’unes
possessions que tenia en aquestes terres. Aquella donació
testamentària feta en el mateix any de la seva mort va constituir el
nucli d’una cel·la monàstica que va veure incrementat el seu
patrimoni gràcies a altres donacions fetes per la noblesa. El lloc,
depenent d’Orlhac, inicialment era conegut com l’Assumpció de
Solhac, però més endavant es va canviar l’advocació per la de Santa
Maria. D’acord amb l’orde de la casa mare, Solhac era un establiment
benedictí.
Els segles següents foren d’una gran prosperitat, es van aixecar
importants construccions monàstiques, sobretot al segle XII. Una
vuitantena d’esglésies i priorats en depenien.
|
|
|
Decadència
Com la majoria d’establiments monàstics, va patir els efectes de la
guerra dels Cent Anys (1337-1453), que fins i tot va despoblar les
rodalies i es va haver de repoblar (1447).
En el segle XVI l’abadia va passar a estar governada per abats
comendataris, elegits fora dels seus murs i sovint amb personatges
desvinculats del cenobi i que no hi residien. Un altre episodi
nefast pel monestir foren les guerres de religió (1562-1598), que
l’afectaren greument. Tot el conjunt fou saquejat i incendiat, però
l’església va poder resistir els atacs.
|
Escala interior dels edificis monàstics |
