Abadia de Saint-Pierre de Marcilhac
Abbaye Saint-Pierre de Marcilhac / Marciliacum
(Marcilhac-sur-Célé, Òlt)
Es tracta d'una abadia de fundació antiga, hi ha llegendes que reculen molt en el temps els seus inicis, però el primer document que esmenta el centre monàstic (de fet una petita cel·la) data de l'any 845 i es troba en un cartulari de l'abadia de Moissac (Tarn i Garona), d'on depenia, quan Pipí II d'Aquitània va atorgar protecció a aquella abadia i les seves dependències, entre les quals, aquesta cel·la de Marcilhac. Hom atribueix la seva fundació a monjos de Saint-Amans de Cahors, però aviat hauria passat a dependre de Moissac.
Marcilhac tenia l'important lloc de Ròcamador, que l'hi havia lliurat el bisbe de Caors, però el va perdre en benefici dels monjos de Tulle (Tula, Corresa). Al segle XI, la casa era prou potent perquè tingués un priorat depenent, el de Madiran (Alts Pirineus). En el segle XIII el cenobi va atènyer la seva màxima esplendor, que va quedar estroncada per la guerra dels Cent Anys quan l'abadia fou víctima dels pillatges. A la segona meitat del segle XV el centre començà a restaurar-se, tant físicament com espiritualment. Aquesta restauració es va veure estroncada per nous pillatges, ara de la part dels hugonots, que, al voltant de l'any 1568, deixaren el lloc pràcticament en ruïnes.
Al segle XVII hom va intentar sense massa èxit la seva recuperació; les dependències monàstiques encara eren inhabitables, mai es va refer, però va subsistir fins que, el 1750 es va secularitzar i la part de l'església que encara es mantenia es va convertir en parròquia. La Revolució va posar a l'abast dels habitants de la rodalia els vestigis que encara quedaven de les dependències monàstiques. A partir de segle XX el lloc es va protegir i van començar les feines per la seva conservació i restauració.
Actualment, de l'antiga abadia en resta l'església, la sala capitular i un passatge entre aquestes dependències. L'església actual és la que es va refer en època gòtica, entre els segles XV i XVI. És un edifici de tres naus amb transsepte on s'obren l'absis central, amb deambulatori i altres capelles laterals. La nau era més llarga, però la part inferior no es va restaurar i encara es poden veure les ruïnes de l'edifici romànic. La sala capitular està decorada amb capitells de bona factura.
- ALBE, Edmond (1924). L'Hébrardie. Marcilhac (Lot). Histoire de l'abbaye de Saint-Pierre de Marcilhac de l'Ordre de Saint-Benoît. Brive: Lachaise
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- CABANOT, Jean (1993). Marcilhac. Ancienne abbatiale Saint-Pierre. Congrès archéologique de France. 147 s. Société française d'archéologie
- DESHOULIÈRES, M. (1938). Marcilhac. Congrès Archéologique de France. 100e session. Figeac, Cahors et Rodez. París: Picard
- DURLIAT, Marcel (1976). Le chevet roman de l'église abbatiale de Marcilhac. Bulletin Monumental, vol. 134
- MARBOUTIN, J. R. (1937). L'église abbatiale de Marcilhac (Lot). Bulletin de la Société des études littéraires, scientifiques et artistiques du Lot, vol. 58
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- VIDAL, Marguerite (1959). Quercy roman. La Nuit des temps, 10. Zodiaque