Abadia de Saint-Pierre de Marcilhac

Marcilhac tenia l'important lloc de Ròcamador, que l'hi havia lliurat el bisbe de Caors, però el va perdre en benefici dels monjos de Tulle (Tula, Corresa). Al segle XI, la casa era prou potent perquè tingués un priorat depenent, el de Madiran (Alts Pirineus). En el segle XIII el cenobi va atènyer la seva màxima esplendor, que va quedar estroncada per la guerra dels Cent Anys quan l'abadia fou víctima dels pillatges. A la segona meitat del segle XV el centre començà a restaurar-se, tant físicament com espiritualment. Aquesta restauració es va veure estroncada per nous pillatges, ara de la part dels hugonots, que, al voltant de l'any 1568, deixaren el lloc pràcticament en ruïnes.

Actualment, de l'antiga abadia en resta l'església, la sala capitular i un passatge entre aquestes dependències. L'església actual és la que es va refer en època gòtica, entre els segles XV i XVI. És un edifici de tres naus amb transsepte on s'obren l'absis central, amb deambulatori i altres capelles laterals. La nau era més llarga, però la part inferior no es va restaurar i encara es poden veure les ruïnes de l'edifici romànic. La sala capitular està decorada amb capitells de bona factura.