Priorat de Sainte-Marie de Madiran
Prieuré de Sainte-Marie de Madiran / Madiranum
(Madiran, Alts Pirineus)
El priorat benedictí de Madiran hauria estat fundat en una data incerta, al voltant de l'any 1030, per Sans, personatge vinculat al comtat de Bigorra. Sans s'havia posat en contacte amb l'abat Étienne del monestir de Marcilhac (Òlt) i va ingressar en aquella comunitat, on es va formar. Quan va tornar a Madiran va impulsar la fundació o, potser, restauració d'un monestir, bastint una nova església i dotant-lo de béns.
Façana de ponent amb el portal murat
En els anys següents la casa fou beneficiària de moltes donacions a favor seu. A finals del segle XII, el prior Arnaud de Roser va construir el claustre. El 1529, fou nomenat el primer prior comendatari, Jacques de Secondat. El 1569 el lloc va quedar arruïnat pels protestants, va patir una època de decadència i el 1616 la casa fou unida al Col·legi dels Jesuïtes de Tolosa de Llenguadoc, amb el vistiplau de Marcilhac i del papa Gregori XI, en una butlla de l'any 1623 que suprimia la casa benedictina. Es conserva l'església romànica, modificada i restaurada amb el pas dels anys, també hi ha una cripta.
Capella de Saint-Benoît
Capella de Saint-Benoît
Cripta
Cripta
- BASCLE DE LAGRÈZE, Gustave (1863). Histoire religieuse de la Bigorre. París: Hachette
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CABANOT, Jean (1978). Gascogne romane. Zodiaque. La nuit des temps
- DUFFOURC, A. (1908-1912). Madiran, la Commune, le Prieuré, la Paroisse. Revue des Hautes-Pyrénéss. Tarbes
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
Madiran és al nod de Tarba, en direcció Mont-de-Marsan