Aquest monestir fou fundat per Matilde de Flandes, esposa de Guillem el Conqueridor a Caen, on els ducs de Normandia hi tenien una residència. La tradició diu que aquesta fundació i l’abadia de Saint-Étienne (o dels Homes, també a la mateixa ciutat) es van portar a terme com acte de penitència pel seu casament, que no era ben vist per l’Església a causa del grau de parentiu entre ells. Les fundacions es començarien a gestar el 1059, la primera en consagrar-se fou la de les Dones, mentre que l’església abacial de Saint-Étienne no es va beneir fins el 1077. La consagració de l’església de les benedictines es va fer l’any 1066, al front del nou monestir es va posar l’abadessa Matilde emparentada amb Guillem, que seria coronat poc després, el mateix any, com a rei d’Anglaterra. Cecília, filla de Guillem hi va professar el mateix any i més endavant (1113) en seria abadessa. El 1083 va morir la reina Matilde, que fou enterrada al presbiteri de l’església, lloc on encara es conserva la seva tomba, la primitiva es va perdre el 1562.

Abadia de les Dones
Portal restaurat al segle XIX

Abadia de les Dones de Caen
 Louis Boudan, 1702
Bibliothèque nationale de France

Gràcies als seus orígens i la protecció de la que va gaudir, al monestir va tenir un desenvolupament envejable, però a mitjan del segle XIV la Normandia es va veure afectada per l’ocupació anglesa durant la guerra dels Cent Anys, Caen fou saquejat el 1346. L’abadia de les Dones en va patir les conseqüències, el 1417 i 1434 encara la ciutat i les abadies (la de Saint-Étienne i aquesta) van patir nous atacs, saquejos i exclaustracions temporals. Aquesta situació es va repetir més endavant, el 1562, a causa de les guerres de Religió que van tornar a afectar greument el monestir. A la segona meitat del segle XVI l’abadia fou reformada pel que fa a l’observança i a començament del segle XVIII es van emprendre importants obres de construcció i així va arribar el 1791, data en que les religioses foren expulsades de la seva casa de manera definitiva.

Abadia de les Dones
La nau central