|
En aquest
lloc existia una antiga capella fundada el 1295 en
record d’un episodi miraculós relacionat amb un
sacrilegi comés amb una hòstia consagrada (el Miracle
de Billettes) i que seguidament es va posar a
disposició d’una comunitat hospitalera coneguda com
frares de la Charité de Notre-Dame, que en van tenir
cura. El 1346 aquesta institució seglar propera als
franciscans fou reconeguda pel papa Climent VI
que la va posar sota la Regla de Sant Agustí. Aquests
hospitalers eren coneguts com els Billettes, nom
popular que també portava aquell priorat. |
|
|
A
començament del segle XVII la casa estava en decadència, tenia una
comunitat reduïda i sense recursos. Per aquest motiu van acordar
cedir-la a un altre orde. Després d’alguna temptativa fallida, el
1631, el convent fou cedit als carmelites (reformats de la
congregació de Rennes) que van passar a ocupar-lo, admetent en la
seva comunitat els darrers hospitalers. El traspàs fou oficialitzat
poc després per l’arquebisbe de París. A mitjan del segle XVIII
aquests van refer completament l’església ampliant-la, mantenint
però el claustre del segle XV. Els carmelites van mantenir-se a la
casa fins que foren expulsats arran de la Revolució. El convent fou
venut i després recomprat pel municipi, el 1812 l’església fou
cedida als protestants, que encara la mantenen. També es conserva el
claustre medieval.
|
Planta del convent dels
Billettes del segle XVIII
Il·lustració d'Épitaphier du vieux Paris (1893)
Bibliothèque nationale de France |
