Monasterio de Sant Andreu de la Quera

Sanctus Andreas

(Estamariu, Alt Urgell)

Sant Andreu de la Quera
Sant Andreu de la Quera
Antes identificado como Sant Vicenç de Pinsent

Se trata de un antiguo monasterio ahora en ruinas que se encuentra elevado sobre el río Segre. Tradicionalmente este lugar había sido identificado como el monasterio de Sant Vicenç de Pinsent, pero C. Baraut localizó este último lugar en la parte baja, cerca del río, como una iglesia y no monasterio, y vinculado a Sant Serni de Tavèrnoles. Las ruinas troglodíticas serían las de la celda o monasterio de Sant Andreu de la Quera, una fundación de carácter particular efectuada el 855 o bien el 912. Más adelante habría pasado a manos de Sant Serni.

Sant Andreu de la Quera
Sant Andreu de la Quera
Situación del monasterio
Sant Andreu de la Quera
Sant Andreu de la Quera
Sant Andreu de la Quera
Sant Andreu de la Quera
Sant Andreu de la Quera
Sant Andreu de la Quera
Sant Andreu de la Quera
Sant Andreu de la Quera

Bibliografía:
  • BARAUT, Cebrià (1995). Diplomatari del monestir de Sant Sadurní de Tavérnoles (segles IX-XIII). A Urgellia, núm 12
  • BOLÓS, Jordi; HURTADO, Vicenç (2006). Atles del comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau
  • CASES I LOSCOS, Maria Lluïsa (1992). Sant Vicenç de Pinsent. Catalunya romànica. Vol. VI. L’Alt Urgell, Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. Vol. 18. Alt Urgell, Andorra. Arxiu Gavín
  • PLADEVALL I FONT, Antoni (1998). Catalunya romànica. Vol. XXVII. Visió de síntesi... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • SANSALVADOR, Josep; PEIDRÓ, Eliseu (1998). El Romànic poc conegut de l’Alt Urgell. Barcelona

Situación:

El antiguo monasterio de Sant Andreu se encuentra sobre la Quera. Hay que tomar un camino que sale delante de este lugar, en el PK 141 de la carretera de la Seu a Puigcerdà. Se pasa por la planta embotelladora de agua y sigue por un camino ancho pero impracticable para vehículos. Después de tres cuartos de hora de fuerte subida y de haber atravesado el torrente, se llega a unos campos abandonados. Debajo del peñasco hay una cueva que abriga los restos del monasterio