Canónica de Santa Maria de Talló

Sancte Marie Tollonensis / Santa Maria de Talló y Sant Jaume de Bellver

(Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló

Hay indicios de la ocupación de este lugar desde época tardo-romana, por otra parte, las primeras noticias que se tienen de la iglesia de Santa María de Talló son muy dudosas, la primera es el acta de consagración de la Seu d'Urgell, fechada en 819, pero considerada falsa. Es probable que desde muy antiguo esta importante iglesia tuviera clérigos a su servicio, posiblemente existía algún tipo de comunidad durante el siglo IX, lo que no se puede confirmar hasta mediados del siglo XI.

Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló

El conde Ramón I de Cerdanya (1035-68) impulsó la canónica con la donación de bienes, seguramente en esa época se renovó la iglesia. Las donaciones a favor de esta casa tienen continuidad en la segunda mitad del siglo XI, manteniendo su prestigio e influencia en la comarca. A mediados del siglo XVI los canónigos pasaron a residir en Bellver, formando la comunidad de Santa Maria de Talló y Sant Jaume de Bellver. La canónica fue secularizada en 1592, aunque continuó en Sant Jaume de Bellver una reducida comunidad que no se extinguió hasta 1842. La iglesia de Santa Maria de Talló se convirtió en una parroquia rural y santuario mariano.

Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Santa Maria de Talló
Fotografía de Família Cuyàs, 1932
Institut Cartogràfic de Catalunya
Santa Maria de Talló
Santa Maria y Sant Jaume de Bellver
Santa Maria de Talló
Santa Maria y Sant Jaume de Bellver
Santa Maria de Talló
Goigs de Santa Maria de Talló
Colección particular

Bibliografía:
  • ALIAGA, Sara (1998). Memòria de la intervenció arqueològica a Talló (Bellver de Cerdanya). Generalitat de Catalunya
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1978). Inventari d'esglésies. Vol. 3*. Capcir, Cerdanya, Conflent, Vallespir, Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GUÀRDIA, Jordi (2002). Memòria del sondeig arqueològic realitzat a l'església de Santa Maria de Talló (Bellver de Cerdanya, Cerdanya). Arqueociència
  • PLADEVALL, Antoni; DELCOR, Maties (1995). Santa Maria de Talló. Catalunya romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

Situación:
Vista aèria

El actual santuario de Talló se encuentra el sur de Bellver, junto a la carretera de Coborriu. Santa Maria y Sant Jaume de Bellver se encuentra en el centro de la población de Bellver