Canònica de Santa Maria de Talló
Sancte Marie Tollonensis / Santa Maria de Talló i Sant Jaume de Bellver
(Bellver de Cerdanya, Cerdanya)
Hi ha indicis de l'ocupació d'aquest indret des d'època tardoromana, d'altra banda, les primeres notícies que hom té de l'església de Santa Maria de Talló són molt dubtoses, la primera és l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, datada el 819, però considerada falsa. És probable que des de molt antic aquesta important església tingués clergues al seu servei, possiblement existia alguna mena de comunitat durant el segle IX, fet que no es pot confirmar fins a mitjan segle XI.
El comte Ramon I de Cerdanya (1035-68) va impulsar la canònica amb la donació de béns, segurament en aquella època es va renovar l'església. Les donacions a favor d'aquesta casa tenen continuïtat durant la segona meitat del segle XI, mantenint el seu prestigi i influència a la comarca. A mitjan segle XVI els canonges van passar a residir a Bellver, formant la comunitat de Santa Maria de Talló i Sant Jaume de Bellver. La canònica fou secularitzada el 1592, tot i que va continuar a Sant Jaume de Bellver una reduïda comunitat que no es va extingir fins al 1842. L'església de Santa Maria de Talló va esdevenir una parròquia rural i santuari marià.
- ALIAGA, Sara (1998). Memòria de la intervenció arqueològica a Talló (Bellver de Cerdanya). Generalitat de Catalunya
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1978). Inventari d'esglésies. Vol. 3*. Capcir, Cerdanya, Conflent, Vallespir, Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín
- GUÀRDIA, Jordi (2002). Memòria del sondeig arqueològic realitzat a l'església de Santa Maria de Talló (Bellver de Cerdanya, Cerdanya). Arqueociència
- PLADEVALL, Antoni; DELCOR, Maties (1995). Santa Maria de Talló. Catalunya romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana