Fotografia d'Isern Vidal, a Wikimedia
L'església de Sant Pere de Ger és coneguda des de l'any 972 amb motiu d'una donació a favor seu. L'any 978, la mateixa església fou donada per Borrell II de Barcelona (comte Borrell I d'Urgell) al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que la va administrar en qualitat d'església. L'any 1040, en l'acta de consagració del monestir de Tavèrnoles, s'esmenta com a cel·la monàstica depenent d'aquell, però aquesta condició es fa dubtosa a causa de la probable falsedat del document. Encara es troba el 1268, però no s'esmenta cap mena de comunitat. Es conserven algunes estructures de l'església.
Bibliografia:
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- DELCOR, Maties (1995). Sant Pere de Ger. Catalunya romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1978). Inventari d'esglésies. Vol. 3*. Capcir, Cerdanya, Conflent, Vallespir, Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín
- SOLER, Josefina (1961). El cartulario de Tavernoles. Castelló de la Plana
Situació:
Les ruïnes d'aquesta església són apartades del centre de Ger, a ponent d'aquest