Convent de Sant Francesc de Puigcerdà
Franciscans de Puigcerdà / Agustins de Puigcerdà
(Puigcerdà, Cerdanya)
Detall de Plano de Puigzerda con sus contornos (sXVIII)
Biblioteca Virtual de Defensa
Quan els franciscans van voler establir-se a Puigcerdà, aquesta vila ja tenia un convent de dominics i potser per aquesta causa la seva implantació no fou fàcil. Van aconseguir l’oportuna llicència l’any 1320 i gràcies a diferents aportacions econòmiques van poder comprar els terrenys per edificar el convent. Els primers anys també van patir l’oposició dels clergues de la parròquia de Santa Maria.
Detall de Hispania Augustiniana (c1750)
D'altra banda, en aquesta època encara s'estava procedint a la dissolució de la comunitat del convent dels Germans de la Penitència (o Frares del Sac), suprimit el 1274, i és molt possible que els framenors convisquessin algun temps amb els darrers frares del sac. L'any 1333 es va posar la primera pedra d'una nova església, que havia de substituir la primera capella, segurament de mides precàries. La construcció del convent va anar avançant gràcies a les deixes, tot i les destrosses que va causar el terratrèmol de l'any 1428.
La segona meitat del segle XIV i el segle següent va portar un període de decadència motivada per la situació econòmica i social del país, agreujada per problemes de caràcter religiós i herètic per la particular religiositat dels franciscans. La comunitat d'aquesta casa també es va resistir a adoptar els nous corrents observants de l'orde franciscà. Mentrestant, el convent de Puigcerdà deixava de pertànyer a la província de Narbona per passar a la d'Aragó. El 1567 els frares van haver de cedir el convent als observants, però a causa del mal estat en què es trobava, aquests no el van ocupar mai.
Finalment, el 1576 se'n van fer càrrec els agustins, els darrers framenors van marxar el 1569, els nous ocupants van poder mantenir la casa activa fins a la desamortització, tot i els greus problemes que van patir a causa de la construcció, a partir de l'any 1708, de les fortificacions de la ciutat, el Fort Adrià, que van afectar de ple el convent. No hi ha restes aparents de l'establiment franciscà i després agustí, s'han pogut localitzar algunes restes després de recerques arqueològiques.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: F. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- BOSOM, Sebastià; i altres (1995). El call jueu i el convent de Sant Francesc de Puigcerdà (Cerdanya): Recerca documental i arqueològica. Tribuna d’Arqueologia (1993-1994). Barcelona: Generalitat de Catalunya
- CONEJO DA PENA, Antoni (2002). Sant Francesc de Puigcerdà. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- SUBIRANAS, Carme (2000). Memòria dels sondejos arqueològics i de la intervenció arqueològica d'urgència a l'antic Pati de les Escoles de Puigcerdà. Generalitat de Catalunya
- SUBIRANAS, Carme (2002). La intervenció arqueològica d'urgència a l'antic convent de Sant Francesc de Puigcerdà (pati de les escoles). Sisenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines
- WEBSTER, Jill R. (1996). Els franciscans i la burgesia de Puigcerdà. La història d'una aliança medieval. Anuario de Estudios Medievales, vol. 26
No hi ha restes visibles del convent