Convento de Sant Domènec de Puigcerdà

Conventus Podii Cerdani / Dominicos de Puigcerdà

(Puigcerdà, Cerdanya)

Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà

Este convento se fundó en Puigcerdá en 1290, con la llegada del fraile Bernat Guillem, que tuvo que hacer frente a la oposición del monasterio de Cuixà, contrario a este nuevo establecimiento. Recibió la protección de Jaime II de Mallorca, gracias al cual se pudo terminar la fundación, además de facilitar el apoyo económico necesario para emprender la construcción de los edificios conventuales, obra que se prolongó hasta bien entrado el siglo siguiente, hacia 1310.

Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà

Además del monarca, también colaboraron en la construcción otras personalidades de la villa y el obispo de Urgell, Guillem de Montcada, él mismo dominico. También habría participado el conde Hug I de Mataplana, quien habría financiado la construcción del portal de la iglesia, donde dispuso su entierro. Hug era hijo de Ramun de Urtx (†1297), que también fue enterrado en el convento y del que todavía se conserva su lápida sepulcral, ahora en el MNAC. El edificio sufrió los efectos del terremoto de 1428, que afectó la ciudad de Puigcerdà.

Más adelante el convento volvió a sufrir graves desperfectos, como un incendio en 1675 o una ocupación militar a finales del siglo XVIII que lo convirtió en cuartel, con las consiguientes destrucciones. A principios del siglo XIX estaba en plena reconstrucción, cuando quedó afectado por la guerra de la Independencia, pasó a manos de unos y otros, ocupando las dependencias. El convento había terminado de restaurarse en 1829, pero fue suprimido en 1835 con la desamortización. Los dominicos nunca regresaron. El lugar se utilizó como cuartel y más tarde de escuela.

Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà

En 1868 se derribó el campanario, y la iglesia todavía fue incendiada en 1936, después tomó funciones de parroquia, ya que el anterior templo de Santa María había quedado destruido con la guerra. Se conserva una parte del claustro, obra de 1603. Se trata de una iglesia de nave única, que sigue el modelo usualmente empleado por la orden de los predicadores. La cabecera se perdió y se hizo un nuevo presbiterio, que ocupa el primer tramo de la nave. En una capilla lateral se conservan varios fragmentos de pintura mural de época gótica, con la representación del Árbol de la Vida y de escenas de la Vida de san Pedro Mártir. Junto al portal de la fachada se colocó una puerta lateral de la antigua iglesia parroquial de Santa Maria, arruinada en 1936 y de la que sólo se conserva el campanario.

Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Detalle de Plano de Puigzerda con sus contornos (sXVIII)
Biblioteca Virtual de Defensa
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Mural de la Vida de san Pedro Mártir (sXIV)
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Mural del Árbol de la Vida (sXIV)
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Mural. Detalle del Árbol de la Vida, con personajes
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Fotografía de autor desconocido publicada por Barraquer en
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906)
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Dibujo del convento publicado por Barraquer en
Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Postal antigua, colección particular
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Tabla de San Juan Bautista y san Esteban
Probablemente procedente de este convento
Ahora en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Barcelona
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Lápida sepulcral de Ramon d'Urtx
Procedente de este convento
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Barcelona
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Detalle de la portada lateral, procedente de Santa Maria
Sant Domènec de Puigcerdà
Sant Domènec de Puigcerdà
Entorno del convento, en 1969

Bibliografía:
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1918). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol IV. Barcelona: F. J. Altés
  • CID, Carlos (1962). Las pinturas murales de la iglesia de Santo Domingo de Puigcerdá. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 15
  • DELCOR, Maties (1986). Les ordres mendiants à Puigcerdà. Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales. Vol. 94. Perpinyà
  • DELCOR, Maties (1995). Convent de Sant Domènec. Catalunya romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • FREIXES, Pere (2002). El convent de Sant Domènec de Puigcerdà. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GUDIOL. Josep; ALCOLEA, Santiago (1987). Pintura gòtica catalana. Barcelona: Ed. Polígrafa
  • GUILLUMET, Josep Maria (1989). Rehabilitació del convent de Sant Domènec de Puigcerdà. Espais, núm. 20
  • RAIS, Mariano (1819). Historia de la provincia de Aragón: Orden de Predicadores desde el 1808-1818. Saragossa: F. Magallón
  • SALSAS, Albert (1899). La Cerdagne espagnole. Perpinyà: L'Indépendant

Situación:
Vista aèria

En el centro de Puigcerdà