 |
Monestirs |
| Els essenis. La comunitat de Qumran |
|
|
|
|
|
|
Segons els estudis arqueològics del lloc i de la documentació escrita trobada in situ es tractaria d’una comunitat dedicada específicament a l’observança estricta de la Llei (Torà), els membres de la comunitat havien de complir unes condicions molt severes per la seva acceptació, i un cop integrats al grup, mantenir aquella observança de la Llei i de la Regla i renovar cada any els vots de l’ingrés. També tenien importància els menjars rituals comunitaris i la celebració de les festes religioses. Mantenien una especial vigilància en una austeritat molt rigorosa, pobresa, oració i celibat. Cal destacar la voluntat d’abandonar el món secular i endinsar-se en el desert per practicar la vida comunitària i posar en pràctica el seguiment estricte de la Llei. |
|
|
|
La primera ocupació cenobítica del lloc de Qumran estaria relacionada amb el Mestre de Justícia, un religiós que hauria encapçalat una escissió dins del moviment esseni i de la que hi ha teories diverses sobre la seva figura i fins i tot cronologia, hom el considera autor de diversos textos trobats a l’assentament monàstic. Aquest monestir es fundaria cap el 150 aC en un indret habitat en l’antiguitat, però que en aquell moment portava segles abandonat. Cap el 135 aC el lloc va passar per una profunda transformació amb noves construccions i renovació de les existents, especialment un aqüeducte que els havia de subministrar l’aigua necessària. El 31 aC el lloc va patir els efectes d’un terratrèmol i va quedar abandonat temporalment, el 68 dC es va extingir definitivament a causa de l’ocupació romana. |
|
|
|
S’ha especulat amb la possibilitat que sant Joan Baptista (i fins i tot el mateix Jesús) estigués relacionat amb els essenis, al menys en una etapa inicial de la seva estada al desert. També s’ha volgut veure que les primeres comunitats cristianes de Jerusalem tinguessin alguns trets inspirats amb els essenis. Malgrat tractar-se d’un establiment monàstic netament jueu, possiblement el monacat cristià que es desenvoluparia més endavant i començaria a expandir-se des d’Egipte, hauria adoptat alguns elements de l’organització cenobítica essènia. També cal esmentar la proliferació de literatura de fabulació esotèrica alertant del perill que suposaria per les religions establertes la difusió d'alguns textos trobats. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|||
|
|||
|
|
|||
|
| Baldiri B. - Març de 2016 / Actualitzat desembre de 2016 |
