|
Sant Cugat,
màrtir |
Segons la tradició, Cugat era
natural de la ciutat de Cillium, a l’actual
Tunísia, i pertanyia a una comunitat
cristiana local. Després de traslladar-se a
Cesarea, mogut per les notícies de les
persecucions contra els cristians, va
embarcar fins Barcelona acompanyat de Feliu,
que hom ha considerat germà seu. Mentre
Feliu va dirigir-se a Girona, Cugat va
quedar-se a Barcelona on va difondre el
cristianisme alhora que va adquirir fama de taumaturg. Empresonat,
fou sotmès a diverses tortures i finalment
va morir decapitat al lloc on ara s’aixeca
el
monestir de Sant Cugat cap el 304.
En
època carolíngia, a mitjan del segle VIII,
quan el monestir de Sant Cugat patia els
efectes de l’arribada dels sarrains, les
seves relíquies (o una part d’elles) foren
traslladades a un priorat que l’abadia de
Saint-Denis tenia a l’Alsàcia. Més endavant
es traslladarien a l’abadia Saint-Denis. Al
monestir es conservava una arqueta
reliquiari del segle XIV, que després de la
desamortització es va traslladar a la
desapareguda parròquia de Sant Cugat del Rec
de Barcelona i que ara es conserva al Museu
Diocesà de Barcelona.
|
Martiri de sant Cugat,
d'Ayne Bru
Museu Nacional d'Art de Cataluna, Barcelona
|
Arqueta de sant Cugat (s XIV)
Museu Diocesà de Barcelona
Fotografia de Wikimedia |
|
|
|
|
Bibliografia:
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des
saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 9.
París: Bloud et Barral
- OCAMPO, Florián de (1574). La Coronica General de
España. Vol. 1. Lequerica
- PAGÈS I PARETAS, Montserrat (2009). Sobre el trasllat
de relíquies de Sant Cugat a Alsàcia i a Sant Denís, a prop
de París, en època carolíngia. Miscel·lània litúrgica
catalana. Núm. 17
- VICENÇ DOMÈNEC, Antoni (1602). Historia general de los
santos y varones illustres en santidad del principado de
Cataluña. Barcelona: Graells Dotil |
|
Baldiri B. -
Març de 2016 |
|