Segons la tradició, Cugat era natural de la ciutat de Cillium, a l’actual Tunísia, i pertanyia a una comunitat cristiana local. Després de traslladar-se a Cesarea, mogut per les notícies de les persecucions contra els cristians, va embarcar fins Barcelona acompanyat de Feliu, que hom ha considerat germà seu. Mentre Feliu va dirigir-se a Girona, Cugat va quedar-se a Barcelona on va difondre el cristianisme alhora que va adquirir fama de taumaturg. Empresonat, fou sotmès a diverses tortures i finalment va morir decapitat al lloc on ara s’aixeca el monestir de Sant Cugat cap el 304.

En època carolíngia, a mitjan del segle VIII, quan el monestir de Sant Cugat patia els efectes de l’arribada dels sarrains, les seves relíquies (o una part d’elles) foren traslladades a un priorat que l’abadia de Saint-Denis tenia a l’Alsàcia. Més endavant es traslladarien a l’abadia Saint-Denis. Al monestir es conservava una arqueta reliquiari del segle XIV, que després de la desamortització es va traslladar a la desapareguda parròquia de Sant Cugat del Rec de Barcelona i que ara es conserva al Museu Diocesà de Barcelona.
 

Martiri de sant Cugat, d'Ayne Bru
Museu Nacional d'Art de Cataluna, Barcelona
 

Façana de l'església del monestir de Sant Cugat