Isembaud, també conegut com Isembaud d’Étoile, hauria professat a l’abadia de Fontgombault (Indre) d’on era abat el seu germà Pierre de l’Étoile, possiblement també hauria format part de la comunitat eremítica inicial d’aquell monestir. Més endavant va esdevenir abat de Saint-Pierre de Preuilly (Indre i Loira) però cap el 1117 va deixar el càrrec per retornar a Fontgombault. Des d’aquesta abadia i amb el suport de l’abat Arrau (successor del seu germà, que havia mort el 1114), Isembaud va començar la seva tasca de fundacions de petites comunitats aïllades, de base eremítica, que hom coneix com laura, però seguint la Regla de Sant Benet. Cap el 1120 va deixar l’abadia per fundar l’establiment eremític de Moindin ens uns terrenys del mateix monestir, finalment aquest lloc fou donat a l’abadia de l’Étoile.
 

La segona laura fundada fou la de La Perchaie, segurament a causa de l’èxit de l’experiència de Moindin, també sobre terrenys de Fontgombault i que amb els anys també s’afegiria al patrimoni de l’Étoile. Una tercera fundació es va portar a terme a Saint-Pierre-en-Vaux en uns terrenys donats per la família Otger i que va tenir curta durada, els eremites foren desposseïts dels seus béns i es van veure obligats a abandonar el lloc. Al segle XVII Saint-Pierre-en-Vaux seria restaurat des de l’Étoile. La comunitat expulsada es va assentar a l’indret conegut com Font-à-Chaux, i després del seu establiment com a laura, el 1124 li foren lliurats els terrenys per aixecar un monestir per seguir amb la vida comunitària segons la Regla de Sant Benet i que donaria pas a la fundació de l’abadia de Étoile.
 

L'abadia de l'Étoile