Abadia de Notre-Dame de l’Étoile

Un dels establiments fundats fou el de Font-à-Chaux, que aviat deixaria el seu caràcter eremític per transformar-se en un monestir benedictí. El 1124 es va atorgar la carta de fundació d’aquesta nova casa, juntament amb la corresponent donació de terres, i adoptà el nom de l’Étoile en memòria de Pierre de l’Étoile (1114), germà d’Isembaud. El fundador, que en fou també el primer abat, morí el 1140 i fou enterrat a l’església abacial. El seu successor, Bernard, incorporà el monestir a l’orde del Cister l’any 1145, amb filiació de Pontigny (Yonne), que hi envià monjos per instruir la comunitat en els costums cistercencs.

L’època de l’abat Béroudière (1616-1621) fou especialment nefasta: l’abadia perdé bona part dels seus béns i només hi restava un monjo. Però el 1621, l’Étoile fou reformat i reprengué una nova etapa, que li permeté sobreviure, tot i les dificultats, fins a la Revolució. Aleshores s’hi posà fi a la vida comunitària i el monestir passà a mans particulars. Malgrat la manca de manteniment posterior, l’antic monestir conserva encara un ampli conjunt monumental, on destaca bona part de l’església, molt modificada, i la sala capitular, restaurada.