Abadia de Notre-Dame de l’Étoile

Abbaye de l’Étoile / Font-à-Chaux / Stella

(Archigny, Viena)

Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Façana de l'església

L’origen d’aquest monestir cistercenc es vincula a la figura de l’abat Isembaud (†1140), impulsor de diversos cenobis d’inspiració eremítica en aquesta regió. Segurament es formà com a monjo a Fontgombault (Indre) i més endavant va exercir com a abat de Saint-Pierre de Preuilly (Indre i Loira). Cap al 1120 abandonà de nou Fontgombault i inicià una activitat fundadora que donaria lloc a diverses comunitats religioses.

Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Església

Un dels establiments fundats fou el de Font-à-Chaux, que aviat deixaria el seu caràcter eremític per transformar-se en un monestir benedictí. El 1124 es va atorgar la carta de fundació d’aquesta nova casa, juntament amb la corresponent donació de terres, i adoptà el nom de l’Étoile en memòria de Pierre de l’Étoile (1114), germà d’Isembaud. El fundador, que en fou també el primer abat, morí el 1140 i fou enterrat a l’església abacial. El seu successor, Bernard, incorporà el monestir a l’orde del Cister l’any 1145, amb filiació de Pontigny (Yonne), que hi envià monjos per instruir la comunitat en els costums cistercencs.

Aquesta incorporació marcà l’inici d’un llarg període de prosperitat, que es veuria interromput per les inestabilitats provocades per la guerra dels Cent Anys. Cap al 1356, l’abadia fou afectada directament per aquells esdeveniments, amb el resultat de greus destruccions. Un cop restaurada, a partir del 1520 adoptà el règim de comenda, fet que la conduí novament a la decadència, situació que es va agreujar amb les guerres de Religió. El monestir patí nous episodis de destrucció els anys 1562, 1569 i 1589.

Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Nau de l'església i espai del claustre

L’època de l’abat Béroudière (1616-1621) fou especialment nefasta: l’abadia perdé bona part dels seus béns i només hi restava un monjo. Però el 1621, l’Étoile fou reformat i reprengué una nova etapa, que li permeté sobreviure, tot i les dificultats, fins a la Revolució. Aleshores s’hi posà fi a la vida comunitària i el monestir passà a mans particulars. Malgrat la manca de manteniment posterior, l’antic monestir conserva encara un ampli conjunt monumental, on destaca bona part de l’església, molt modificada, i la sala capitular, restaurada.

Filiació de l'Étoile

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Abadia de Pontigny (Yonne)


Abadia de l'Étoile (Viena) / 1145

Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Sala capitular
Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Sala capitular
Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Sala capitular
Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Sala capitular
Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Sala capitular
Notre-Dame de l’Étoile
Notre-Dame de l’Étoile
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France

Bibliografia:
  • AUBERT, R. (1963). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15 i 26. París: Letouzey et Ané
  • BASCHER, Jacques de (1983). Les fondations d'Isembaud, abbé de Preuilly et de l'Etoile. Revue Mabillon. Núm. 293-294. Ligugé: Abbaye Saint-Martin
  • BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
  • GARDA, Claude (1970). L’ermitage de Saint-Pierre-en-Vaux. Le pays chauvinois, núm. 9
  • GARDA, Claude (1992). L’abbaye de l’Étoile. Rennes: Ed. Ouest-France
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • LALANNE, Charles (1859). Histoire de Châtelleraud et du Châtelleraudais, vol. 1. Châtellerault: Rivière
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia

Situació:
Vista aèria

El monestir de l’Étoile es troba en un indret aïllat del terme d’Archigny, a llevant de Poitiers