L’abadia cistercenca de Notre-Dame de Valence fou fundada el 1230 per Hug X de Lusignan (c. 1182-1249), comte de la Marca i d’Angulema, i per la seva esposa, Isabel d’Angulema (c. 1188-1246), vídua de Joan sense Terra (1166-1216). L’església acollí les despulles del fundador a la seva mort, així com les d’alguns dels seus descendents, protectors de la comunitat.
El monestir patí els efectes de la guerra dels Cent Anys i, més endavant, de les guerres de Religió. El 1526, fou ocupat temporalment pels calvinistes, juntament amb els seus béns. Tot i que mai no es recuperà completament, la comunitat es mantingué activa fins a finals del segle XVIII. L’any 1791, arran de la Revolució, passà a mans particulars fins que, el 1989, fou adquirit per l’ajuntament de Couhé; actualment és de propietat pública. De l’antic monestir se’n conserva només una petita part, amb el refetor com a element més destacat, juntament amb altres edificis que formaven part de les dependències auxiliars.
Filiació de Notre-Dame de Valence
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Església de Fontevraud
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (1999). L’abbaye de Valence et le style gothique des cisterciens. Civilisation Médiévale, núm. 5)
- BEAUCHET-FILLEAU, Henri (1868). Pouillé du diocèse de Poitiers. Niort: Clouzot / Poitiers: Oudin
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BROUILLET, Pierre Amédée (1865). Indicateur archéologique de l'arrondissement de Civrai : depuis l'époque anté-historique jusqu'à nos jours. Civrai: Ferriol
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MARTÈNE, Edmond; i altres (1717). Voyage littéraire de deux religieux bénédictins de la congrégation de Saint-Maur. París: Delaulne
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia