Sant Magí, eremita

Magín / Magnus / Maginus

Sant Magí de Brufaganya
L'anacoreta sant Magí
Gravat de Joaquim Ballester (sXVIII)
Biblioteca Nacional de España

Sant Magí (Magnus, o Maginus) fou un eremita que va viure al segle III a la Brufaganya (Conca de Barberà). Tradicionalment es considera que Magí es va retirar a practicar l’eremitisme en una cova on hi va estar molts anys fins que va patir les anomenades persecucions de Dacià que el van convertir en màrtir. Hom li atribueix també alguns miracles com el de la curació de la filla del pretor Dacià i especialment el d’haver fet brollar aigua amb el seu gaiato per tal que els soldats que el duien pres, assedegats, poguessin beure.



Relacionat amb:

Sant Magí de Brufaganya
L'anacoreta sant Magí (1560?)
Catedral de Tarragona
Museu Diocesà de Tarragona
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí
Capçalera d'un goigs (sXIX)
Mémonum, Montpeller
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí
Il·lustració de: Novenari per implorar la
protecció del invicto martyr y hermitá Sant Magí