Convento de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya

Vinganya / Vingània

(Seròs, Segrià)

Convento de Avinganya
Convento de Avinganya

En 1149, cuando este territorio fue recuperado a los sarracenos, el lugar de Vinganya, o Avinganya se convirtió en propiedad de Pere de Bellvís, este personaje cayó prisionero de los musulmanes y más adelante liberado gracias a la intervención de los trinitarios. En agradecimiento, en 1201, Pere de Bellvís hizo donación a aquella orden, representada por Joan de Mata, de una torre de origen islámico y de su término, para que establecieran un convento.

Convento de Avinganya
Convento de Avinganya
Exterior de la capilla del Remei

En 1202 el obispo de Lleida consagraba la iglesia conventual del que fue el primer establecimiento trinitario de la Península. Pero la casa entró en crisis rápidamente y fue cedida a Constanza de Moncada, hija de Pedro I y hermanastra de Jaime I, que hacia 1250 estableció una comunidad trinitaria femenina, a la vez que convertía el lugar en panteón de la familia Montcada y quedando bajo la protección de este linaje. La misma fundadora murió en ese lugar, donde fue enterrada. La comunidad femenina también entró en decadencia y se vio involucrada en disputas, además de verse afectada por los conflictos bélicos del siglo XV.

Con ello, en 1529, después de la intervención del papa Clemente VII, volvió a ser un convento masculino que de forma transitoria acogió a las dos trinitarias que todavía quedaban. El cambio propició un nuevo impulso al convento, se pusieron en marcha y se llevaron a cabo importantes obras de mejora del conjunto conventual. Durante la guerra de la Independencia el lugar fue saqueado y posteriormente se recuperó durante un corto espacio de tiempo, ya que en 1835, con la desamortización, pasó a manos particulares. El edificio quedó abandonado y fue víctima del expolio y destrozos. A partir de 1986 intervino la administración comenzando su recuperación y restauración.

Convento de Avinganya
Convento de Avinganya
Esquema de la planta de la iglesia
Con la capilla del Remei al norte
Convento de Avinganya
Convento de Avinganya
Campanario
Convento de Avinganya
Convento de Avinganya
Portal oriental
Convento de Avinganya
Convento de Avinganya
Nave principal de la iglesia
Convento de Avinganya
Convento de Avinganya
Capilla lateral
Convento de Avinganya
Convento de Avinganya
Capilla del Remei
Convento de Avinganya
Convento de Avinganya
Claustro
Convento de Avinganya
Convento de Avinganya
Claustro
Convent d'Avinganya
Convento de Avinganya
Claustro
Convent d'Avinganya
Convento de Avinganya
El claustro antes de la restauración
Fotografía de Avinganya, bressol dels trinitaris...

Bibliografía:
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
  • ESPAÑOL, Francesca; ESCOLÀ, Marc (1987). Avinganya i els Montcada. La transformació d’una casa trinitària en panteó familiar. D’art, núm. 13
  • GONZÁLEZ, Joan Ramon (2012). El Centre d’Arqueologia d’Avinganya (Seròs). Ordes menors: Els trinitaris d’Anglesola, Avinganya i Lleida. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
  • LARA I PEINADO, Frederic (1979). Avinganya, bressol dels trinitaris a Catalunya. Lleida: Dilagro
  • LLOBET, Josep M. (2012). Documents sobre els convents trinitaris de Fraga, Lleida i Vinganya. Ordes menors: Els trinitaris d’Anglesola, Avinganya i Lleida. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
  • MEDINA MORALES, Josep E (2011). Informe-Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Monestir d'Avinganya. Diputació de Lleida
  • SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850
  • TRINITARIAS DE SUESA (2011). Monjas Trinitarias de Avinganya. Monacato femenino medieval. Lleida: Milenio
  • TRINITARIAS DE SUESA (2012). La priora Sibila de Montcada y el esplendor del monasterio de Avinganya en el siglo XIV. Ordes menors: Els trinitaris d’Anglesola, Avinganya i Lleida. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
  • XANDRI, Joana; GONZÁLEZ PÉREZ, Joan-Ramon (2015). Avinganya (Seròs): «año 1714». Shikar, num. 2
  • XANDRI, Joana; GONZÁLEZ, Joan-Ramon; PLADEVALL, Antoni (1997). Mare de Déu dels Àngels de Vinganya. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

  • Enlace ↗ : Claustra

Situación:
Vista aèria

El convent se encuentra a 2 Km al sur de Seròs, en el margen derecho del Segre, muy cerca de la carretera que conduce a la Granja d'Escarp