L'any 1149, quan aquest territori fou recuperat als sarraïns, el lloc de Vinganya, o Avinganya va esdevenir propietat de Pere de Bellvís, aquest personatge va caure presoner dels musulmans i més endavant alliberat gràcies a la intervenció dels trinitaris. En agraïment, el 1201, Pere de Bellvís va fer donació a aquell orde, representat per Joan de Mata, d'una torre d'origen islàmic i del seu terme, perquè hi establissin un convent.
Exterior de la capella del Remei
El 1202 el bisbe de Lleida consagrava l'església conventual del que fou el primer establiment trinitari de la Península. Però la casa va entrar en crisi ràpidament i fou cedida a Constança de Montcada, filla de Pere I i germanastra de Jaume I, que cap al 1250 hi va establir una comunitat trinitària femenina, alhora que convertia el lloc en panteó de la família Montcada i restant sota la protecció d'aquest llinatge. La mateixa fundadora va morir en aquest lloc, on va ser enterrada. La comunitat femenina també va entrar en decadència i es va veure envoltada de disputes, a més de veure's afectada pels conflictes bèl·lics del segle XV.
Amb tot això, el 1529, després de la intervenció del papa Climent VII, va tornar a ser un convent masculí que de manera transitòria va acollir les dues trinitàries que encara quedaven. El canvi va propiciar un nou impuls al convent, es van endegar i portar a terme importants obres de millora del conjunt conventual. Durant la guerra del Francès el lloc fou saquejat i posteriorment es va recuperar durant un curt espai de temps, ja que el 1835, amb la desamortització, va passar a mans particulars. L'edifici va quedar abandonat i fou víctima de l'espoliació i de destrosses. A partir del 1986 hi va intervenir l’administració començant la seva recuperació i restauració.
Esquema de la planta de l'església
Amb la capella del Remei al nord
Campanar
Portal de llevant
Nau principal de l'església
Capella lateral
Capella del Remei
Claustre
Claustre
Claustre
El claustre abans de la restauració
Fotografia d'Avinganya, bressol dels trinitaris...
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
- ESPAÑOL, Francesca; ESCOLÀ, Marc (1987). Avinganya i els Montcada. La transformació d’una casa trinitària en panteó familiar. D’art, núm. 13
- GONZÁLEZ, Joan Ramon (2012). El Centre d’Arqueologia d’Avinganya (Seròs). Ordes menors: Els trinitaris d’Anglesola, Avinganya i Lleida. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- LARA I PEINADO, Frederic (1979). Avinganya, bressol dels trinitaris a Catalunya. Lleida: Dilagro
- LLOBET, Josep M. (2012). Documents sobre els convents trinitaris de Fraga, Lleida i Vinganya. Ordes menors: Els trinitaris d’Anglesola, Avinganya i Lleida. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- MEDINA MORALES, Josep E (2011). Informe-Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Monestir d'Avinganya. Diputació de Lleida
- SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850
- TRINITARIAS DE SUESA (2011). Monjas Trinitarias de Avinganya. Monacato femenino medieval. Lleida: Milenio
- TRINITARIAS DE SUESA (2012). La priora Sibila de Montcada y el esplendor del monasterio de Avinganya en el siglo XIV. Ordes menors: Els trinitaris d’Anglesola, Avinganya i Lleida. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- XANDRI, Joana; GONZÁLEZ PÉREZ, Joan-Ramon (2015). Avinganya (Seròs): «año 1714». Shikar, num. 2
- XANDRI, Joana; GONZÁLEZ, Joan-Ramon; PLADEVALL, Antoni (1997). Mare de Déu dels Àngels de Vinganya. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- Enllaç ↗ : Claustra
El convent és a 2 Km al sud de la vila de Seròs, a la dreta del Segre, molt proper a la carretera que porta a la Granja d'Escarp