Monasterio de Santa Maria de Vallsanta

Vallis Sancte / Vallisancte

(Guimerà, Urgell)

Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta

El monasterio de Vallsanta es el continuador de un primer establecimiento de monjas cistercienses situado en la Bovera, muy próximo. Seguramente debido a las inapropiadas condiciones que presentaba este último lugar, se tomó la decisión de trasladarse: en 1231 una parte de la comunidad fue a Santa Maria de Valldaura (Berguedà) y la otra pasó a este lugar de Vallsanta, a partir del 1237.

Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
La iglesia en 2011, después de los trabajos de excavación y consolidación

El nuevo monasterio se situó cerca de la Bovera, en el valle, bajo la colina. Su construcción comenzó en 1235 y en 1237 el papa Gregorio IX ya autorizó el traslado de las monjas de la Bovera a valle, lo que se debía llevar a cabo en aquella época, aunque posiblemente quedó alguna monja en el antiguo monasterio hasta el 1246. La comunidad resultante era muy importante y en 1246 consta que tenía un total de 23 miembros. El 1272 hay constancia de una donación de Jaime I a favor del monasterio para la construcción de un claustro, sin embargo, posiblemente aquella dependencia monástica no se habría levantado nunca.

Hacia el año 1345, en la época de la priora Sibil·la de Boixadors, se construyó una capilla donde sería enterrado Bernat de Boixadors. La iglesia que ahora se encuentra en ruinas sería la segunda que se levantó en este lugar y se habría construido a mediados del siglo XIV. En la segunda mitad de ese mismo siglo se llevaron a cabo obras de importancia en el monasterio e iglesia, sin embargo, esta última quedó inacabada. Debido a una epidemia, en 1403 las monjas se vieron obligadas de dejar temporalmente el monasterio para refugiarse en la Bovera.

Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
La iglesia el 2006, antes de la excavación
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta

Siguió una época de profunda decadencia, con una comunidad muy reducida, a pesar de todo el monasterio continuó activo hasta que en 1589 el abad de Poblet dictaminó que las tres únicas monjas abandonaran el lugar para trasladarse al monasterio del Pedregal (Urgell). Vallsanta quedó al cuidado de un monje de Poblet, y más tarde pasó a manos de la vizcondesa de Évol, señora de Guimerà. La casa del Pedregal también pasaba por una época de crisis y en 1604 la comunidad se trasladó a Sant Hilari de Lleida.

Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
Planta esquemática de la iglesia
Santa Maria de Vallsanta Santa Maria de Vallsanta Santa Maria de Vallsanta Santa Maria de Vallsanta Santa Maria de Vallsanta Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta, en 1988
Santa Maria de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta, en 1988

Restos escultóricos del monasterio de Vallsanta conservados en el Museu de Guimerà
Santa Maria de Vallsanta
Museu de Guimerà
Sarcófago de la familia Torrelles
Procedente de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta
Museu de Guimerà
Sepulcro de Bernat de Boixadors (s XIV)
Procedente de Vallasanta
Santa Maria de Vallsanta
Museu de Guimerà
Detalle del sepulcro de Bernat de Boixadors

Santa Maria de Vallsanta
Museu de Guimerà
Clave de bóveda del monasterio de Vallsanta
Santa Maria de Vallsanta Santa Maria de Vallsanta Santa Maria de Vallsanta Santa Maria de Vallsanta Santa Maria de Vallsanta
Museu de Guimerà
Otros elementos del monasterio de Vallsanta

Bibliografía:
  • BRONSEVAL, Claude (1991). Viaje por España: 1521-1533 (Peregrinatio Hispanica). Madrid: C. E. Ramon Areces
  • CAPDEVILA, Sanç (Reed. 1982). El santuari de la Bovera. 1929. Patronat de la Mare de Déu de la Bovera
  • CAPDEVILA, Sanç (1988). El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta. Notes històriques. Patronat de la Mare de Déu de la Bovera
  • ESPAÑOL BERTRAN, Francesca (1993). Els sepulcres monumentals d'època gòtica a l'Urgell. Urtx: revista cultural de l’Urgell, Núm. 5
  • FORT I COGUL, Eufemià (1965). L’eremitisme a la Catalunya Nova. Studia Monastica. Vol. 7-1. Abadia de Montserrat
  • FORT I COGUL, Eufemià (2002). Tres monestirs cistercencs de la comarca de Tàrrega a la primera meitat del segle XVI. Urtx: revista cultural de l’Urgell, Núm. 15
  • GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GONZALVO BOU, Gener (2000). El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Vol. 14
  • GONZALVO BOU, Gener (2016). Notes històriques d’una comunitat cistercenca. Guimerà Vallsanta. Institut d’Estudis Ilerdencs. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
  • OLIVER, Anna (1989). Primeres notícies sobre les excavacions al monestir de Sta. Maria de Vallsanta. Els monestirs Cistercencs de la Vall del Corb. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
  • PASQUAL, Jaume (1837). Carta del P.D. Jaime Pasqual canónigo premostratense de Bellpuig de las Avellanas al M. I. S. Marqués de Capmany. Barcelona: Torras
  • PIQUER I JOVER, Josep Joan (1983). Nova informació sobre Vallsanta. Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent
  • VILA CARABASA, Josep Maria (2011). Recerca històrica i arqueològica al monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta (2008-2010): primers resultats. Tribuna d’arqueologia 2010-2011
  • VILA CARABASA, Josep Maria (2012). Memòria de la intervenció arqueològica al monestir de Santa Maria de Vallsanta. Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Vic
  • VILA CARABASA, Josep Maria (2015). El monestir de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà) i la seva necròpolis medieval. Arqueologia, història i antropologia. Urtx: revista cultural de l’Urgell, Núm. 15
  • VILA CARABASA, Josep Maria (2018). El monestir de Santa Maria de Vallsanta. Intervencions arqueològiques de 2008 a 2012. Primeres Jornades d’arqueologia i paleontologia de Ponent. Generalitat de Catalunya

Situación:
Vista aèria

Las ruinas del monasterio de Vallsanta, una iglesia gótica, se encuentran junto a la carretera de Guimerà a Tàrrega