La primera notícia que hom té d'aquest convent data del 1312, arran d’una deixa testamentària a favor seu, el 1317 hi ha notícies del primer superior conegut de la casa:
Bernat de Ripoll i l’any 1327 s'hi celebrava un important Capítol General de l'orde mercedari, quan es van aprovar unes noves Constitucions.
Fins el 1397 el convent va estar situat extramurs, fora de la vila, en aquella data fou enderrocat per facilitar la defensa d’Agramunt en el marc del conflicte entre el comte Pere II d’Urgell i Mateu I de Foix. El mateix comte va ordenar el seu enderroc i posterior reconstrucció, ja a l’interior de la vila. La nova església tenia la façana encarada al carrer de Sant Joan, l’edifici, que es va conservar fins l'exclaustració, era producte de les profundes reformes portades a terme cap els segles XVII i XVIII, va quedar pràcticament abandonada el 1835 i fou enderrocada arran de les destrosses que va patir durant la guerra Civil. El convent adjacent s’havia utilitzat d’escola, es va enderrocar el 1937 i a la postguerra en el seu solar es va aixecar el mercat municipal, actualment Espai Guinovart.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. III. Barcelona: F. J. Altés
- BERNAUS, Ramon (2015). El convent de la Mercè d’Agramunt. Revista Sió: Agramunt
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- PUIG I BALL, Joan (2003). Agramunt. Assaig folklòric, històric i artístic. Agramunt: Ajuntament d'Agramunt
- RIBERA, Manuel Mariano (1726). Centuria primera del real y militar instituto de la inclita religion de Nuestra Señora de la Merced.... Barcelona: Campins