Monestirs de
Catalunya
Benedictins
Benedictines
Monestir de Santa Cecília d'Elins
< anterior Inici Catalunya Alt Urgell Montferrer i Castellbò següent >
castellano
cercador contacte facebook

Alt Urgell

El monestir de Santa Cecília d'Elins es troba documentat des del 865, com parròquia. La seva història presenta alguns interrogants, entre els quals el caràcter de monestir femení a partir del 1079, quan hom va substituir una antiga comunitat masculina de tradició visigòtica que havia entrat en decadència per monges. Abans d’això es troben noms d’abats i d’abadesses, el que indicaria que es tractava d’un monestir mixt. La important reforma del 1079 fou promoguda per acord entre el comte Emengol IV d’Urgell i el bisbe de la Seu.

Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins (1999)


Per portar endavant aquella iniciativa es va disposar que el monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona enviés unes monges a l’establiment renovat, alhora que s’encarregava de la seva vigilància, fins i tot intervenint en l’elecció de les abadesses. L’any 1080 es va consagrar una nova església. En els anys següents s’esmenten monjos al monestir, el que es podria explicar per l’existència de clergues que estarien al servei de la comunitat femenina.

Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins (2010)


El 1135 el comte Ermengol VI va lliurar el monestir a Sant Serni de Tavèrnoles amb la voluntat d’expulsar les monges i retornar a una comunitat masculina, però aquella iniciativa no va prosperar, tot i que va originar un llarg conflicte entre Santa Cecília, Sant Serni i Sant Pere de les Puelles de Barcelona.

Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins (1999)


Entre el 1312 i 1314 el monestir apareix esmentat en les visites manades per l'arquebisbe de Tarragona. En el decurs del segle XIV la vitalitat del monestir va anar davallant fins que el 1383 fou suprimit amb l'acusació d'immoralitat de l'abadessa i de l'única monja que hi havia. La comunitat es resistí al tancament i el 1392 es va traslladar a Castellbò, on fou definitivament suprimida el 1436, quan es fundà la col·legiata de Santa Maria, d'alguna manera la continuadora d’aquesta comunitat, de la que va heretar les seves rendes. L'any 1680 era arruïnat i només restava en peu l'església. Posteriorment fou desafectada i des del 1940 transformada en mas.

Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins (1999)


Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins (1999)


Bibliografia:
- CASES I LOSCOS, Maria Lluïsa; ADELL, Joan Albert. Catalunya romànica. Vol. VI. L'Alt Urgell, Andorra. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1992
- CABRÉ I PAIRET, Montserrat. La comunitat de Santa Cecíla d’Elins. Segles XI i XII. A Temps de Monestirs. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999
 

Situació:

L'església de l'antic monestir de Santa Cecília d'Elins (3) és a uns 2 km de Cassovall, a tocar del riu de Pallerols, al lloc conegut com "el monestir". A Cassovall s'hi accedeix per un trencall que surt de la carretera d'Adrall a Sort, poc abans de Pallerols del Cantó. Cal passar de llarg Cassovall i seguir per una pista que passa prop del casal de Santa Cecília

Baldiri B. - Gener de 2016