Monestirs de
Catalunya

Benedictines

Monestir de Sant Pere de les Puel·les / Puelles
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

Tot i que hi ha una tradició que situa l'establiment de Sant Pere de les Puel·les el segle IX, aquesta casa fou fundada amb el patrocini dels comtes de Barcelona, Sunyer I i Riquilda, a la primera meitat del segle X. Es conserva l'acta de consagració de la primera església, de l’any 945, on s'indica el nom de la primera abadessa: Adelaida que hom considera filla del comte Sunyer i que s’ha identificat també com l’abadessa del mateix nom de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) que va ocupar aquest càrrec des del 949. En aquell document ja s’esmenta que la casa seguia la Regla de Sant Benet. Com de costum, la nova fundació fou dotada econòmicament per tal de garantir el sosteniment de la comunitat i de la mateixa casa.

Sant Pere de les Puelles
La renovada façana de l'església,
a la plaça de Sant Pere


Sant Pere de les Puelles
Portal gòtic de l'església, del segle XV

Sant Pere de les Puelles
Sant Pere de les Puel·les


En aquell moment, i fins el segle XIII, el monestir es trobava fora del recinte emmurallat de la ciutat de Barcelona. Daltra banda, hi ha referències d’una església dedicada a sant Sadurní el que fa pensar que el lloc era ocupat anteriorment per una església, potser del segle IX, de la que s’han trobat alguns elements arquitectònics. De fet haurien coexistit les dues esglésies durant molts anys. El monestir de Sant Pere va patir, com la resta de la ciutat, els efectes de l’atac d’Almansor (985), quan es va perdre l’arxiu i va afectar les construccions. En època de Borrell II es va restaurar la casa i es va consolidar la vida conventual en els anys següents. El 1072 el papa Alexandre II li va atorgar el privilegi d’exempció deslligant-lo de la dependència episcopal i quedant sotmès directament a Roma, el que fou font de litigis entre el cenobi i el bisbat durant molts anys. El 1079 Sant Pere de les Puel·les s'encarregà de reformar el monestir pirinenc de Santa Cecília d'Elins (Alt Urgell), que va passar de cenobi masculí a femení; aquell establiment va passar a dependre d’aquest.

Sant Pere de les Puelles
Portal neoromànic


Després de la ràtzia d’Almansor es van portar a terme importants obres de reconstrucció. Aquestes obres es van perllongar en el temps, i van afectar profundament els edificis: va desaparèixer l’església de Sant Sadurní (possiblement utilitzada fins llavors com atri de la de Sant Pere) i ja es troba documentat, des de l'any 1143 el claustre romànic. Durant molts anys el monestir fou beneficiari de donacions de tota mena per part de la reialesa, el que és indicador de la importància que va arribar a aconseguir. El 1147 es consagrava l’església actual.

Sant Pere de les Puelles
Interior de l'església


L'època de màxima esplendor cal situar-la cap el segle XIII, quan el cenobi era propietari d’una llarga llista de béns de tota mena, tant a la ciutat de Barcelona, com en altres indrets. El nombre de membres de la comunitat anava en augment i el 1246 hi consten un total de quaranta-nou monges, més endavant es limitaria el seu nombre a un màxim de 50 membres per tal de facilitar la seva subsistència. Al segle XIV es va aixecar un claustre gòtic a sobre de l’obra romànica, hom té constància de la contribució realitzada per Jaume II el 1322 amb aquesta finalitat. El 1330 es va integrar a la Congregació Claustral Tarraconense. Mostra d’aquest període d’apogeu són les obres artístiques que acumulava, com ara un retaule dedicat als Sants Martí i Caterina que el 1401 estava executant Pere Serra, o el bàcul de l’abadessa Constança de Corbera (1406-1421), que encara es conserva. De la mateixa època és la portada de l’església, amb una imatge del sant titular. També es va contractar un monument per la Setmana Santa amb el pintor Jaume Huguet.

Sant Pere de les Puelles
Campanar del segle XVIII


Després el monestir va entrar en un període de turbulències i conflictes amb les autoritats eclesiàstiques pel que fa a la clausura, amb episodis d’excomunicació i fins i tot d'un intent d'assassinat. A partir de finals del segle XVII aquesta casa, a causa de la seva situació a tocar de la muralla que tancava la ciutat per aquest costat des de finals del segle XIII, va patir especialment els efectes dels conflictes bèl·lics que van tenir la ciutat de Barcelona com escenari. El 1697 un bombardeig de les tropes franceses en el marc de la guerra dels Nou Anys i poc després els diferents atacs a causa de la guerra de Successió.

Sant Pere de les Puelles
Interior de l'església


Ja al segle XIX li va tocar patir les turbulències pròpies de l’època, el 1808 Sant Pere de les Puel·les fou saquejat amb motiu de la guerra del Francès, el 1814 les monges van haver de refugiar-se al monestir de les carmelites de Vilafranca del Penedès. La comunitat va patir diversos desplaçaments forçats, mentre el monestir era utilitzat de presó. Es va poder refer entre el 1828 i 1835 quan l’exclaustració va fer que les monges l’abandonessin per refugiar-se en cases particulars mentre les dependències del monestir van tornar a ser utilitzades de presó. El 1853, la comunitat va aconseguir el reconeixement de la propietat del lloc i la promesa de recuperar-lo tant aviat com es desallotgés el penal que l’ocupava.

Sant Pere de les Puelles
Interior de l'església


L’església va poder continuar amb les funcions parroquials que ja tenia quan les monges l’ocupaven. El 1858 la comunitat es va poder traslladar a unes noves dependències aixecades al costat de l’església i de la presó. El 1873 va començar la demolició de l’antic monestir, els claustres romànic i gòtic es van enderrocar aquell any, conservant alguns elements, i la resta, excepte l’església parroquial, es va destruir pràcticament del tot. Més endavant la comunitat va poder posar a la venda els solars i iniciar la construcció d’un nou monestir a Sarrià, on es traslladaren el 1879 i on encara hi resideix, mantenint de manera gairebé ininterrompuda aquesta casa benedictina femenina a la ciutat de Barcelona des de la seva fundació fins l’actualitat.

Sant Pere de les Puelles
La cúpula central


El 1909, amb la Setmana Tràgica, l’església de l’antic monestir, amb funcions només parroquials, va patir els efectes d'un incendi que va afectar greument les seves estructures. Ara en aquell lloc pràcticament només en resta l'església, molt modificada. Aquesta església parroquial de Sant Pere de les Puel·les és el resultat de les nombroses intervencions efectuades en èpoques diferents sobre l’edifici. Originàriament devia tractar-se d’una església de planta de creu grega, amb quatre braços iguals que envoltaven l’espai central cobert amb cúpula. Les diferents modificacions fan que ara sigui una església de tres naus i tres absis semicirculars. Pel que fa als absis cal dir que són producte de la restauració de començament del segle XX, fins aquell moment existia un cor gòtic, de planta poligonal, amb contraforts. A la nau septentrional es troba un espai cobert amb volta d’època gòtica. És en aquest lloc que es troben unes impostes decorades, els elements més antics del monestir, que possiblement procedeixin de la primitiva església de Sant Sadurní.

Sant Pere de les Puelles
Interior de l'església

Sant Pere de les Puelles
Capitells a l'interior de l'església


No queda in situ cap element visible del claustre al monestir. Era format per dues galeries superposades, la inferior romànica i la de dalt, gòtica. Es conserven elements dispersos de les dues construccions, que es van desmuntar el 1873. Malgrat els esdeveniments adversos pel que ha patit en el decurs del temps, la comunitat encara conserva un valuós arxiu documental, testimoni de la seva llarga història de més de mil anys.

Sant Pere de les Puelles
Capitell a l'interior de l'església

Sant Pere de les Puelles
Capitells a l'interior de l'església


Sant Pere de les Puelles
Imposta, possiblement de l'església de Sant Sadurní

Sant Pere de les Puelles
Imposta, possiblement de l'església de Sant Sadurní

Sant Pere de les Puelles
Imposta procedent del monestir


Sant Pere de les Puelles
Creu, possiblement de l'església de Sant Sadurní

Sant Pere de les Puelles
Volta renaixentista

Sant Pere de les Puelles
Sant Pere de les Puelles


Sant Pere de les Puelles
Planta del monestir quan s'utilitzava com presó
Plànol de Miquel Garriga i Roca (1858)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Sant Pere de les Puelles
Superposició del monestir amb el plànol actual de la zona

Sant Pere de les Puelles
Plànol actual de la zona

El claustre romànic i gòtic de Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puelles
Claustre del monestir de Sant Pere de les Puelles (1873)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1116 D)

Sant Pere de les Puelles
Ruïnes del claustre del monestir de Sant Pere de les Puelles (1874)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1195 D)

Sant Pere de les Puelles
Destrucció del claustre (1873)

Sant Pere de les Puelles
Elements del claustre romànic conservats ara
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
Sant Pere de les Puelles
Capitell del claustre romànic conservat
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
Sant Pere de les Puelles
Capitell del claustre romànic conservat
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
Sant Pere de les Puelles
Capitell del claustre romànic conservat
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
Sant Pere de les Puelles
Capitell del claustre romànic conservat
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
Sant Pere de les Puelles
Capitell del claustre romànic conservat
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona

Sant Pere de les Puelles
Arc del claustre de Sant Pere de les Puelles
Al Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell

Sant Pere de les Puelles
Capitell del claustre de Sant Pere de les Puelles
Al Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell

Sant Pere de les Puelles
Capitell del claustre de Sant Pere de les Puelles
Al Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell

Sant Pere de les Puelles
Arcs del claustre gòtic de Sant Pere de les Puelles
remuntat a Terrassa

Sant Pere de les Puelles
Capitell del claustre gòtic de Sant Pere de les Puelles
remuntat a Terrassa


L'església de Sant Pere de les Puel·les abans de la remodelació del segle XX

Sant Pere de les Puelles
Interior de l’església del monestir de Sant Pere de les Puelles (1870)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 674 D)

Sant Pere de les Puelles
Sant Pere de les Puelles abans de la Setmana Tràgica
Álbum fotográfico de los Monumentos y Edificios más notables... (1872)

Sant Pere de les Puelles
Interior de l’església del monestir de Sant Pere de les Puelles (1870)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 677 D)

Sant Pere de les Puelles
Capitell de Sant Pere de les Puelles
Ara al M.N.A.C. de Barcelona

Sant Pere de les Puelles
L'església amb els efectes de la Setmana Tràgica (1909)
Fotografia d'Alexandre Merletti

Sant Pere de les Puelles
Planta del monestir de Sant Pere de les Puelles abans del 1873
Publicada a El claustro del monasterio de San Pedro de las Puellas (c1900)


L'actual monestir de Sarrià

Sant Pere de les Puelles
L'actual monestir de Sarrià

Sant Pere de les Puelles
Façana de l'església

Sant Pere de les Puelles
L'actual monestir de Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puelles
L'església

Sant Pere de les Puelles
L'església

Sant Pere de les Puelles
El claustre

Sant Pere de les Puelles
El claustre

Sant Pere de les Puelles
El claustre


Sant Pere de les Puelles
Cantoral, a l'arxiu del monestir

Sant Pere de les Puelles
Carta de professió (1733)
que conserva el monestir

Sant Pere de les Puelles
Sepulcre de l'abadessa Elionor de Bellveí, 1437-1448, ara perdut
Dibuix publicat a España. Obra pintoresca en láminas (1842)
Biblioteca de Catalunya


Bibliografia:
-
ALVAREZ, F. J. (1872). Álbum fotográfico de los Monumentos y Edificios más notables que existen en Barcelona, con su correspondiente descripción. Barcelona: Tip. Obradors
- BRUGUÉS, Irene (2015). Els monestirs de benedictines de Barcelona al tombant dels segles XVII-XVIII a través dels seus arxius. A L'església a Catalunya durant la guerra de Successió. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- CABRÉ I PAIRET Montserrat (1992). Catalunya Romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COMUNITAT DE SANT PERE DE LES PUEL·LES (s.d.). Monestir de Sant Pere de les Puel·les (fullet). Barcelona
- IRANZO Y EIRAS, Ubaldo (c1900). El claustro del monasterio de San Pedro de las Puellas. Memoria descriptiva. Barcelona: Asociación de Arquitectos
- PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1945). El Real Monasterio de San Pedro de las Puellas de Barcelona. Barcelona
- PEÑARROJA, Jordi (2007). Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l’Índex
- PI I MARGALL, Francesc (1842). España. Obra pintoresca en láminas. Barcelona: Juan Roger
Enllaç
-
Monestir de Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puelles
Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Situació:

1 - Les restes del monestir són a la plaça de Sant Pere, on encara es conserva l'església
2 - El nou monestir és a Sarrià, on la comunitat es troba actualment
3 - A Terrassa es conserva parcialment el claustre gòtic


Sant Pere de les Puelles


Sant Pere de les Puelles

Baldiri B. - Març de 2016