|
Tot i que hi ha una tradició que situa l'establiment de Sant
Pere de les Puel·les el segle IX, aquesta casa fou fundada amb
el patrocini dels comtes de Barcelona, Sunyer I i Riquilda, a la
primera meitat del segle X. Es conserva l'acta de consagració de
la primera església, de l’any 945, on s'indica el nom de la
primera abadessa: Adelaida que hom considera filla del comte
Sunyer i que s’ha identificat també com l’abadessa del mateix
nom de Sant Joan de les
Abadesses (Ripollès) que va ocupar aquest càrrec des del
949. En aquell document ja s’esmenta que la casa seguia la
Regla
de Sant Benet. Com de costum, la nova fundació fou dotada
econòmicament per tal de garantir el sosteniment de la comunitat
i de la mateixa casa. |

La renovada façana de l'església,
a la plaça de Sant Pere |
|

Portal gòtic de
l'església, del segle XV |

Sant Pere de les Puel·les |
|
En
aquell moment, i fins el segle XIII, el monestir es trobava fora del
recinte emmurallat de la ciutat de Barcelona. Daltra banda, hi ha
referències d’una església dedicada a sant Sadurní el que fa pensar
que el lloc era ocupat anteriorment per una església, potser del
segle IX, de la que s’han trobat alguns elements arquitectònics. De
fet haurien coexistit les dues esglésies durant molts anys. El
monestir de Sant Pere va patir, com la resta de la ciutat, els
efectes de l’atac d’Almansor (985), quan es va perdre l’arxiu i va
afectar les construccions. En època de Borrell II es va restaurar la
casa i es va consolidar la vida conventual en els anys següents. El
1072 el papa Alexandre II li va atorgar el privilegi d’exempció
deslligant-lo de la dependència episcopal i quedant sotmès
directament a Roma, el que fou font de litigis entre el cenobi i el
bisbat durant molts anys. El 1079 Sant Pere de les Puel·les
s'encarregà de reformar el monestir
pirinenc de Santa Cecília d'Elins (Alt Urgell), que va passar de
cenobi masculí a femení; aquell establiment va passar a dependre
d’aquest. |

Portal neoromànic |
|
Després de la ràtzia d’Almansor es van portar a terme importants
obres de reconstrucció. Aquestes obres es van perllongar en el
temps, i van afectar profundament els edificis: va desaparèixer
l’església de Sant Sadurní (possiblement utilitzada fins llavors com
atri de la de Sant Pere) i ja es troba documentat, des de l'any 1143
el claustre romànic. Durant molts anys el monestir fou beneficiari
de donacions de tota mena per part de la reialesa, el que és
indicador de la importància que va arribar a aconseguir. El 1147 es
consagrava l’església actual. |

Interior de l'església |
|
L'època de màxima esplendor cal situar-la cap el segle XIII, quan el
cenobi era propietari d’una llarga llista de béns de tota mena, tant
a la ciutat de Barcelona, com en altres indrets. El nombre de
membres de la comunitat anava en augment i el 1246 hi consten un
total de quaranta-nou monges, més endavant es limitaria el seu
nombre a un màxim de 50 membres per tal de facilitar la seva
subsistència. Al segle XIV es va aixecar un claustre gòtic a sobre
de l’obra romànica, hom té constància de la contribució realitzada
per Jaume II el 1322 amb aquesta finalitat. El 1330 es va integrar a
la Congregació Claustral Tarraconense. Mostra d’aquest període
d’apogeu són les obres artístiques que acumulava, com ara un retaule
dedicat als Sants Martí i Caterina que el 1401 estava executant Pere
Serra, o el bàcul de l’abadessa Constança de Corbera (1406-1421),
que encara es conserva. De la mateixa època és la portada de
l’església, amb una imatge del sant titular. També es va contractar
un monument per la Setmana Santa amb el pintor Jaume Huguet. |

Campanar del segle XVIII |
|
Després el monestir va entrar en un període de turbulències i
conflictes amb les autoritats eclesiàstiques pel que fa a la
clausura, amb episodis d’excomunicació i fins i tot d'un intent
d'assassinat. A partir de finals del segle XVII aquesta casa, a
causa de la seva situació a tocar de la muralla que tancava la
ciutat per aquest costat des de finals del segle XIII, va patir
especialment els efectes dels conflictes bèl·lics que van tenir la
ciutat de Barcelona com escenari. El 1697 un bombardeig de les
tropes franceses en el marc de la guerra dels Nou Anys i poc després
els diferents atacs a causa de la guerra de Successió. |

Interior de l'església |
|
Ja
al segle XIX li va tocar patir les turbulències pròpies de l’època,
el 1808 Sant Pere de les Puel·les fou saquejat amb motiu de la
guerra del Francès, el 1814 les monges van haver de refugiar-se al
monestir de les carmelites de
Vilafranca del Penedès. La comunitat va patir diversos
desplaçaments forçats, mentre el monestir era utilitzat de presó. Es
va poder refer entre el 1828 i 1835 quan l’exclaustració va fer que
les monges l’abandonessin per refugiar-se en cases particulars
mentre les dependències del monestir van tornar a ser utilitzades de
presó. El 1853, la comunitat va aconseguir el reconeixement de la
propietat del lloc i la promesa de recuperar-lo tant aviat com es
desallotgés el penal que l’ocupava. |

Interior de l'església |
|
L’església va poder continuar amb les funcions parroquials que ja
tenia quan les monges l’ocupaven. El 1858 la comunitat es va poder
traslladar a unes noves dependències aixecades al costat de
l’església i de la presó. El 1873 va començar la demolició de
l’antic monestir, els claustres romànic i gòtic es van enderrocar
aquell any, conservant alguns elements, i la resta, excepte
l’església parroquial, es va destruir pràcticament del tot. Més
endavant la comunitat va poder posar a la venda els solars i iniciar
la construcció d’un nou monestir a Sarrià, on es traslladaren el
1879 i on encara hi resideix, mantenint de manera gairebé
ininterrompuda aquesta casa benedictina femenina a la ciutat de
Barcelona des de la seva fundació fins l’actualitat. |

La cúpula central |
|
|
El
1909, amb la Setmana Tràgica, l’església de l’antic monestir, amb
funcions només parroquials, va patir els efectes d'un incendi que va
afectar greument les seves estructures. Ara en aquell lloc
pràcticament només en resta l'església, molt modificada. Aquesta
església parroquial de Sant Pere de les Puel·les és el resultat de
les nombroses intervencions efectuades en èpoques diferents sobre
l’edifici. Originàriament devia tractar-se d’una església de planta
de creu grega, amb quatre braços iguals que envoltaven l’espai
central cobert amb cúpula. Les diferents modificacions fan que ara
sigui una església de tres naus i tres absis semicirculars. Pel que
fa als absis cal dir que són producte de la restauració de
començament del segle XX, fins aquell moment existia un cor gòtic,
de planta poligonal, amb contraforts. A la nau septentrional es
troba un espai cobert amb volta d’època gòtica. És en aquest lloc
que es troben unes impostes decorades, els elements més antics del
monestir, que possiblement procedeixin de la primitiva església de
Sant Sadurní. |

Interior de l'església |

Capitells a l'interior de l'església |
|
No
queda in situ cap element visible del claustre al monestir.
Era format per dues galeries superposades, la inferior romànica i la
de dalt, gòtica. Es conserven elements dispersos de les dues
construccions, que es van desmuntar el 1873. Malgrat els
esdeveniments adversos pel que ha patit en el decurs del temps, la
comunitat encara conserva un valuós arxiu documental, testimoni de
la seva llarga història de més de mil anys. |

Capitell a l'interior de l'església |

Capitells a l'interior de l'església |
|

Imposta, possiblement de l'església de Sant Sadurní |

Imposta, possiblement de l'església de Sant Sadurní |

Imposta procedent del monestir |
|

Creu, possiblement de l'església de Sant Sadurní |

Volta renaixentista |

Sant Pere de les Puelles |
|

Planta del monestir quan
s'utilitzava com presó
Plànol de Miquel Garriga i Roca (1858)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
Superposició del monestir amb el plànol actual de la zona |
Plànol actual de la zona |
|
El claustre romànic
i gòtic de Sant Pere de les Puel·les |

Claustre
del monestir de Sant Pere de les Puelles
(1873)
Dibuix
de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia
Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1116 D) |

Ruïnes del claustre
del monestir de Sant Pere de les Puelles
(1874)
Dibuix
de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia
Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1195 D) |

Destrucció del claustre (1873) |

Elements del claustre romànic
conservats ara
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona |

Capitell del claustre romànic
conservat
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona |

Capitell del claustre romànic
conservat
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona |

Capitell del claustre romànic
conservat
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona |

Capitell del claustre romànic
conservat
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona |

Capitell del claustre romànic
conservat
al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona |

Arc del claustre de Sant Pere de les Puelles
Al Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell |

Capitell del claustre de Sant Pere de les Puelles
Al Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell |

Capitell del claustre de Sant Pere de les Puelles
Al Museu Santacana (l'Enrajolada) de Martorell |

Arcs del claustre gòtic de Sant Pere de les Puelles
remuntat a Terrassa |

Capitell del claustre gòtic de Sant Pere de les Puelles
remuntat a Terrassa |
|
|
L'església de Sant Pere de les
Puel·les abans de la remodelació del segle XX |

Interior de l’església del monestir de Sant Pere de les Puelles
(1870)
Dibuix
de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia
Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 674 D) |

Sant Pere de les Puelles abans de la Setmana Tràgica
Álbum fotográfico de los Monumentos y Edificios más notables... (1872) |

Interior de l’església del monestir de Sant Pere de les Puelles
(1870)
Dibuix
de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia
Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 677 D) |

Capitell de Sant Pere de les Puelles
Ara al M.N.A.C. de Barcelona |

L'església amb els efectes de la
Setmana Tràgica (1909)
Fotografia d'Alexandre Merletti |

Planta del monestir de Sant Pere de les Puelles abans del 1873
Publicada a El claustro del monasterio de San Pedro de las Puellas (c1900) |
|
L'actual monestir
de Sarrià |

L'actual monestir de Sarrià |

Façana de l'església |

L'actual monestir de Sant Pere de
les Puel·les |

L'església |

L'església |

El claustre |

El claustre |

El claustre |
|
|

Cantoral, a l'arxiu del monestir |

Carta de professió (1733)
que conserva el monestir |

Sepulcre de l'abadessa Elionor de Bellveí, 1437-1448, ara perdut
Dibuix publicat a España. Obra pintoresca en láminas (1842)
Biblioteca de Catalunya |
|
Bibliografia:
-
ALVAREZ, F. J. (1872). Álbum fotográfico de los Monumentos y
Edificios más notables que existen en Barcelona, con su
correspondiente descripción. Barcelona: Tip. Obradors
- BRUGUÉS, Irene (2015). Els monestirs de benedictines de
Barcelona al tombant dels segles XVII-XVIII a través dels seus
arxius. A L'església a Catalunya durant la guerra de
Successió. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- CABRÉ I PAIRET Montserrat (1992). Catalunya Romànica. Vol. XX.
El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana
- COMUNITAT DE SANT PERE DE LES PUEL·LES (s.d.). Monestir de Sant
Pere de les Puel·les (fullet). Barcelona
- IRANZO Y EIRAS, Ubaldo (c1900). El claustro del monasterio de
San Pedro de las Puellas. Memoria descriptiva. Barcelona:
Asociación de Arquitectos
- PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1945). El Real Monasterio de San Pedro
de las Puellas de Barcelona. Barcelona
- PEÑARROJA, Jordi (2007). Edificis viatgers de Barcelona.
Barcelona: Llibres de l’Índex
- PI I MARGALL, Francesc (1842). España. Obra pintoresca en
láminas. Barcelona: Juan Roger |
Enllaç
-
Monestir de Sant Pere de les Puel·les |
|
|

Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII |
Situació:
1 - Les restes del monestir són a la plaça de
Sant Pere, on encara es conserva l'església
2 - El nou monestir és a Sarrià, on la comunitat es troba actualment
3 -
A Terrassa es conserva parcialment el claustre gòtic |
|
|
|