Possiblement, l'església de Sant Llorenç havia estat una propietat dels templers abans de l’arribada dels hospitalers, fins i tot s'esmenta la possibilitat que aquell orde hi establís una comanda en aquest indret. Hom desconeix quan es va fer efectiva la creació de la comanda hospitalera, però el 1236 ja era en funcionament perquè hi consta una donació a favor seu. L'any 1469 aquesta comanda, la d'Avinyonet i Castelló d’Empúries es van unir i més endavant també amb la d'Aiguaviva. L'església de Sant Llorenç tenia també el caràcter de parroquial.
Bibliografia:
- BADIA I HOMS, Joan (1977). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. I. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan; RAMOS, M. Lluïsa (1989). Sant Llorenç de les Arenes. Catalunya romànica. Vol. VIII. L’Empordà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FUGUET SANS, Joan (2005). Templers i hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els comtats del Rosselló i Mallorca. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d'esglésies. Vol. 14. Baix Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
- PLANAS, Meritxell; GORBS, Carles B. (2010). Els templers a les comarques gironines. Aiguaviva: Ajuntament d’Aiguaviva
Situació:
A Sant Llorenç s'hi va des de Flaçà, entre Girona i la Bisbal