Canònica de Sant Vicenç de Cardona
Domum Sancti Vicentii / Castell de Cardona / Col·legiata de Cardona
(Cardona, Bages)
L’església de l’antic castell de Cardona figura esmentada des del 980, ja en aquell moment era la seu d’una comunitat, potser molt reduïda, de clergues. El 1019 el vescomte Bermon d’Osona va restaurar la canònica i la va dotar econòmicament, a més d’imposar la regla aquisgranenca a aquella comunitat, sota la direcció de l’abat Guillem. El mateix personatge va començar la construcció de la nova església el 1029, any de la seva mort.
Aquesta església fou consagrada l'any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell, alhora vescomte de Cardona. La mateixa casa de Cardona, protectora de la canònica, va promoure la fundació del priorat de Sant Jaume de Calaf, on tenia possessions. Cap al 1080-1090 tant l'establiment de Cardona, com el de Calaf van adoptar la regla augustiniana. El 1117 hom va intentar sotmetre aquesta canònica a Sant Ruf d'Avinyó, però sembla que aquesta unió no va prosperar malgrat la intervenció del papa Anastasi IV, amb una butlla del 1154 en aquest sentit. Al segle XIV l'establiment va entrar en decadència, fet que es va traduir en deixadesa tant pel que fa als edificis com als propis membres de la comunitat. La casa va seguir amb la seva existència fins que fou secularitzada el 1592.
La col·legiata de Sant Vicenç va subsistir en aquest lloc fins al 1794, quan fou traslladada a Sant Miquel mentre que el castell i Sant Vicenç foren ocupats per una caserna. L'església és de planta basilical, amb tres naus i un transsepte poc aparent. El presbiteri està situat sobre una cripta. L'església està precedida d'un atri, o galilea. Es conserva parcialment el claustre, d'època posterior a la construcció de l'església. Tant aquesta església, un dels edificis romànics més reeixits del país, com la resta d'edificis han estat restaurats.
Claustre gòtic (sXIV-XV)
Façana de l'atri
Atri
Cripta
Tomba de Ferran de Cardona (†1543) i la seva esposa
Gravat d'A. de Laborde
(Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, 1806)
Plan du donion du chateau de Cardone (c1721)
Biblioteca Virtual de Defensa
Plano de la Plaza de Cardona con sus contornos (sXIX)
Biblioteca Virtual de Defensa
Fotografia de Josep Salvany (1924)
Biblioteca de Catalunya
Postal antiga, col·lecció particular
Pinacle del Retaule de Sant Vicenç
Crucifixió (Pere Vall, sXV)
Museu Episcopal de Vic
Pinacle del Retaule de Sant Vicenç
Recuperació del cos del sant (Pere Vall, sXV)
Museu Episcopal de Vic
Pinacle del Retaule de Sant Vicenç
El cos de sant Vicenç custodiat pels àngels (Pere Vall, sXV)
Museu Episcopal de Vic
Pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona
Autor desconegut, cap el 1200
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
Murals de l'atri
MNAC, Barcelona
Presentació al Temple
MNAC, Barcelona
Flagel·lació
MNAC, Barcelona
Majestat
MNAC, Barcelona
Compartiment de retaule possiblement procedent de Sant Vicenç de Cardona
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)
Cercle de Ferrer i Arnau Bassa (1347-1360?)
Detall del muntant de la taula
MNAC, Barcelona
Taula amb l'Anunciació, l'Epifania i sants
MNAC, Barcelona
- BENET, Albert (1984). Sant Vicenç de Cardona. Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BUTTÀ, Licia (2005). L’art gòtic a Catalunya. Pintura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CASAS I NADAL, Montserrat (1992). Història de Cardona. Llib. III/1. La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l'Edat Mitjana. Cardona: Patronat Municipal de Museus
- CATALÀ I ROCA, Pere; i altres (1997). Els castells catalans. Vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- CONEJO DA PENA, Antoni (2003). L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
- MARTÍNEZ DE AGUIRRE, Javier (2009). En torno a la arquitectura de las canónicas románicas hispanas no episcopales. Entre el claustro y el mundo. Canónigos regulares y monjes premostratenses en la Edad Media. Aguilar de Campoo: Fund. Santa Maria la Real
- PAGÈS PARETAS, Montserrat (1994). Les pintures romàniques de l’atri de Sant Vicenç de Cardona: els porxos pintats. Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 67/2
- PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. VIII. Viage a las iglesias de Vique y de Solsona. 1806 y 1807. Valencia: Oliveres
- YEGUAS I GASSÓ, Joan (2007). L'art gòtic a Catalunya. Escultura II. De la plenitud a les darreres influències foranes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
La col·legiata està situada al castell de Cardona