Convent de la Visitació de Sant Boi
Convent dels Caputxins de Sant Boi / Convent dels Servites de Sant Boi
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
L'església del convent (15) dins del centre assistencial
Il·lustració d'El Manicómio de San Baudilio de Llobregat
L’existència del convent caputxí fou molt efímera, només va tenir activitat entre els anys 1580 i 1595. Fou fundat a iniciativa del baró de Sant Boi, Joan de Cardona i Requesens, personatge que havia tingut una activa participació a la batalla de Lepant, que era propietari d'unes finques en aquest lloc. El 1580 va arribar a Barcelona amb l’autorització del papa Gregori XIII i es va posar la primera pedra del convent que ell i la seva esposa volien finançar, cosa que no van admetre els caputxins, que es van estimar més que s’aixequés amb almoines.
El convent ja convertit en hospital psiquiàtric (c1900)
Fotografia: Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat
Fons: Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús
Es va bastir un establiment molt senzill i l’església, o més aviat capella, es va dedicar a la Visitació de Nostra Senyora, l’obra fou dirigida per fra Gaspar de Mallorca. El 1581 ja es va poder inaugurar; segons els testimonis de l’època les cel·les conventuals eren molt senzilles “cobertes amb canyes” i el paviment era de terra. El capítol caputxí de 1595 va aprovar la supressió d’aquest establiment, que els frares van abandonar per traslladar-se al convent de Montcalvari de Barcelona amb les restes l’esposa del fundador (Maria de Cardona) que havia estat enterrada a l’església que ara deixaven. Joan de Cardona va recuperar la propietat del lloc segons les clàusules pactades amb els caputxins, indret que més endavant seria ocupat pels servites, que van mantenir l’advocació.
L’any 1596 els servites van fer inventari dels objectes de culte deixats pels caputxins i ben aviat degueren fer el trasllat des de Torre Llimassa (Molins de Rei). Tot i que la cessió no es devia formalitzar fins el 1609, el 1599 consta que Pere Cortés ja era prior servita d’aquest convent. Fou un establiment humil, el 1634 es feien reparacions al claustre, després devia tenir una certa prosperitat ja que a finals del segle XVIII es va construir un cambril per la Mare de Déu dels Dolors. El 1808, durant la guerra del Francès, fou saquejat i incendiat i els seus voltants foren escenari de lluites.
Pati de l'hospital psiquiàtric (1900-1930?)
Fotografia: Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat
Fons: Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús
L'església en el seu estat actual
Un cop retornades les coses al seu lloc es va procedir a la restauració, el 1819 encara treballaven en aquesta tasca. Durant el Trienni Liberal (1820-23) la comunitat fou expulsada temporalment i el 1835 de manera definitiva arran de la desamortització. El convent fou confiscat per l’Estat i va quedar abandonat. Finalment fou adquirit pel metge Antoni Pujades que el 1854 va inaugurar un centre psiquiàtric, funció que en línies generals encara manté, ara amb les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
L'església
L'església
L'església
El reatule major actual
El retaule major l'any 1901
Fotografia de Gaietà Barraquer publicada a
Las casas de religiosos en Cataluña...
Vista exterior del Instituto Mani-comico de San Boy de Llobregat (c1854)
Biblioteca de Catalunya
L'hospital psiquiàtric de Sant Boi amb l'església conventual
Postal antiga, col·lecció particular
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Vol. 21. Baix Llobregat. Barcelona: Arxiu Gavín
- MARTÍ I VILÀ, Carles (1952). Notes històriques de la Vila. Sant Boi de Llobregat. Sant Boi de Llobregat: Biblioteca Popular
- MARTÍ I VILÀ, Carles (1960). Les petites col·leccions d'art antic. Vida Samboyana. Núm. 59. Sant Boi
- PUJADAS, Antonio (1872). El Manicómio de San Baudilio de Llobregat. Barcelona: El Porvenir
El lloc del convent ara es ocupat pel centre assistencial Benito Menni