Priorato de Sant Genís de Rocafort

Sant Genís de Martorell / S Genesii Roca Fortem / Rupeforti

(Martorell, Baix Llobregat)

Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort

El castillo de Rocafort se levantaba en un lugar estratégico, sobre la actual ciudad de Martorell, un punto clave defensivo frente a las incursiones islámicas de la edad media. En el siglo XI el lugar estaba en manos de los señores de Castellví de Rosanes y ya debía tener una capilla dedicada a Sant Genís.

Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort

En 1042, Bonfill de Castellvell y su esposa Sicarda fundaron el priorato que dotaron con bienes y tierras para asegurar su mantenimiento. Todo hace pensar que el establecimiento de la comunidad monástica benedictina tardaría años en hacerse realidad, posiblemente en este lugar residía un monje ermitaño mientras se construían las dependencias monásticas. De hecho, el priorato no se consolidaría hasta mucho más adelante, parece que los primeros monjes procedían de Sant Cugat del Vallès. El 1110 Sant Genís recibió una donación importante destinada a la construcción de la iglesia, lo que hace pensar que si no tenía actividad, esta llegaría pronto y se puede confirmar documentalmente el 1126.

En 1166 se encuentra el nombre del primer prior de Sant Genís del que hay noticias, Bernat. El priorato tenía a su cargo la iglesia parroquial de Santa Margarida, una antigua basílica paleocristiana (siglos VI-VII) situada en el llano, bajo el cerro donde se levanta Sant Genís. La buena situación económica de la casa habría permitido la reconstrucción de las dos iglesias, obra comenzada seguramente en la primera mitad del siglo XII. La relación del priorato de Sant Genís de Rocafort con la abadía de Sant Cugat del Vallès se extendió hasta una fecha indeterminada, a mediados del siglo XIII, cuando pasó depender del antiguo monasterio de Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà) y a causa de ello de la gran abadía de San Michele della Chiusa (Piamonte) lugar de donde había pasado a depender Cruïlles a principios del siglo XII.

Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort

En 1336 murió asesinado el monje Bernat Roig, prior de la comunidad; como autor del crimen fue acusado otro monje que había estado en Cruïlles y que se había refugiado en Sant Llorenç de Munt. En esta época la casa cayó en decadencia, lo que se vio agravado a causa de un grave episodio de peste negra (1348). Un siglo más tarde la decadencia se había acentuado y en 1448 las cosas empeoraron debido a un terremoto que arruinó los edificios, dejando las dos iglesias muy afectadas y con los tejados derrumbados. Debido al estado de abandono que sufría, el papa Clemente VII emitió una bula (1534) donde ponía las iglesias bajo el patronazgo del mercader Joan Bolet con el encargo de restaurarlas. El priorato fue secularizado, quedando en adelante bajo la autoridad de los nuevos patronos laicos y los priores seculares, situación que se prolongó hasta principios del siglo XIX.

Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Miquel de Cruïlles
Monasterio de Sant Miquel de Cruïlles
De donde dependía este priorato a partir del siglo XIII
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Relieve de Sant Genís de Rocafort
Museo Santacana, l'Enrajolada. Martorell
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Portal de la iglesia
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Portal de la iglesia
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort
Restos del recinto fortificado
que protegía el priorato
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort, 1912
Fotografía de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Rocafort, 1915
Fotografía de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Santa Margarida
La antigua parroquia de Santa Margarida

Bibliografía:
  • BAUCELLS I REIG, Josep (1984). El priorat de Sant Genís de Rocafort. Compendi de la seva història i una descripció dels edificis romànics escrita al segle XVI. Miscel·lània Fort i Cogul. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
  • BAUCELLS I REIG, Josep (2007). El priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell). Martorell: Centre d’Estudis Martorellencs
  • CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1990). Castell de Rocafort. Els castells catalans. Vol. I. Barcelona: R. Dalmau Ed.
  • DEL FRESNO, Pablo; i altres (2023). Noves descobertes a Sant Genís de Rocafort (Martorell). Precedents i distribució del monestir medieval... Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia. Universitat de Girona
  • GARÍ, Blanca (1985). El linaje de los Castellvell en los siglos XI y XII. Monografies Mediavalia, núm, 5. U. Autònoma de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Vol. 21. Baix Llobregat. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MARTÍN, Antoni (2015). Actuacions arqueològiques i estudis previs al conjunt monumental de Sant Genís de Rocafort (Martorell, Baix Llobregat). Actes del V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Barcelona: Acram
  • MASAGUÉ, Josep M. (2016). Sant Genís de Rocafort (Martorell). Amics de l’Art Romànic de Sabadell, núm 162
  • PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992). Sant Genís de Rocafort. Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • SOCORREGUT DOMÉNECH, Josep (2015) Conjunt de Sant Genís de Rocafort. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada al castell- priorat. Campanya 2014. Ajuntament de Martorell

Situación:
Vista aèria

Las importantes ruinas de la iglesia de Sant Genís se encuentran elevadas en una colina, sobre la autopista
La iglesia de Santa Margarida está debajo, entre el cementerio y la autopista