Convent de Santa Caterina de Barcelona
Sanctae Catharinae Barcinonensis / Sant Domènec del Call
Dibuix de M. Redon, sense data
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
El convent dels predicadors de Barcelona fou una de les fundacions monàstiques que va impulsar Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona entre el 1212 i 1241. Al seu pas per Bolonya venint de Roma, va entrar en contacte amb els dominics als qui va sol·licitar la fundació d’un establiment a Barcelona, aquelles gestions van tenir fruit i el 1219 ja van arribar els primers frares.
Plafó ceràmic en record del lloc del primer establiment a la ciutat de Barcelona
L’indret on es va establir la primera comunitat fou el call, on van ocupar unes cases, mentre que per les cerimònies religioses se servien de la propera església de Sant Jaume, ara desapareguda, que estava situada a la plaça d'aquest nom. Una butlla de 1221 del papa Honori III demanava al bisbe Berenguer que tingués cura dels predicadors arribats a la ciutat. Aviat aquell primer establiment es va fer petit i es van trobar en la necessitat de disposar d'un espai més ampli, el 1223 hom els va cedir unes cases i espai suficient per aixecar un nou convent en un indret situat fora muralla, més enllà de la catedral. En el lloc triat existia una capella d'advocació incerta, potser la de Sant Salvador, de la que s'han trobat restes importants en les excavacions.
Ben aviat calgué renovar el convent i ampliar l'església primitiva, en les obres que es van efectuar hi va participar econòmicament Jaume I. La construcció d'una nova església i convent va començar cap al 1243, de mica en mica va anar avançant i el 1275 es treballava en el rosetó de la façana, el que pot indicar que l'església s'acabava. A les acaballes d'aquell segle les obres ja haurien d'estar pràcticament finalitzades, tot i que en el decurs dels anys es van anar completant i modificant. El 1261 es va celebrar en aquesta església un capítol general de l'orde. Al segle XVI es va aixecar un segon claustre de mides similars al primer. A partir del 1601 es va ampliar l'església.
Restes del convent visibles al mercat de Santa Caterina
Claustre. Gravat d'Auguste Blanchard, publicat el 1826/1832
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Durant el setge de 1714 el lloc va ser víctima d'un bombardeig, però els efectes destructius sobre el conjunt van arribar amb el segle XIX. Entre el 1820 i 1823 la comunitat fou expulsada del convent i es van enderrocar algunes dependències, com ara la biblioteca i el segon claustre, per allargar el carrer de Freixures, l'església va esdevenir parroquial. El 1824, amb el retorn de la comunitat, es va rehabilitar i començar la construcció de noves dependències. El 1835, amb la desamortització, el lloc es va incendiar i fou abandonat pels frares. Tot i el relatiu bon estat de conservació, a començament del 1837 es va enderrocar amb l'objectiu de modernitzar la ciutat, en el seu lloc es va aixecar el mercat de Santa Caterina (1845) que encara ara ocupa l'espai. Després d'anys de treball i recerca arqueològica en el subsol, el nou mercat fou inaugurat l'any 2005.
quan ja s'havia enderrocat parcialment (1823-35)
Publicada per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos
durante el primer tercio del siglo XIX
Il·lustració de Relación sumaria de la vida, milagros
i actos de la canonización de S. Raymundo de Peñafort
Procedent del convent, ara a la Catedral de Barcelona
Secció del claustre i l'església
Josep Casademunt (1837)
Alçat del claustre del convent de Santa Caterina
Publicat per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos
durante el primer tercio del siglo XIX
La coberta de l'església
Josep Casademunt (1837)
Secció de l'església
Josep Casademunt (1837)
Claustre, gravat de Parcerisa
Col·lecció particular
Claustre
Col·lecció particular
Mare de Déu procedent del convent
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell
Urna de fra Bernat de Mur, procedent del convent
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Pentecosta
Josep Viladomat (c1749)
MNAC / Dipòsit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Catàleg de la biblioteca del convent, 1744
Universitat de Barcelona
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
Incendi de Santa Caterina, el 1835
Il·lustració publicada a Los frailes y sus conventos, 1851
Dionís Baixeras, 1909
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Mercat de Santa Caterina, en el solar del convent
Fotografia de Francesc Ribera (1955)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
En procés d'excavació (2001)
- ADELL, Joan-Albert (2010). El monestir del solar del convent de Santa Caterina. Les esglésies romàniques de Barcelona. Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, núm. 23. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- AUTORS DIVERSOS (sXVII-XIX). Lumen domus o Annals del convent de Santa Caterina de Barcelona. Manuscrit. Universitat de Barcelona
- BALAGUER, Víctor (1851). Los frailes y sus conventos. Vol. 2. Llorens Hnos.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- BELTRÁN DE HEREDIA, Júlia (ed.) (2020). El convent i l'església de Santa Caterina de Barcelona, un patrimoni enderrocat. Barcelona: Ateneu Universitari Sant Pacià
- CASADEMUNT, Adriano (1886). Santa Catalina. Recopilación y ampliación de los borradores de la monografía de la iglesia y claustro del derruído convento de Padres Dominicos de Barcelona. Barcelona: Tip. Fidel Giró. Barcelona
- DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi (2005). El món de la mort entre els segles XIII i XIX al convent de predicadors de Santa Caterina de Barcelona. Arqueologia medieval, revista catalana d’arqueologia medieval, núm. 1
- HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi (2006). Memòria de la intervenció arqueològica al mercat de Santa Caterina, Ciutat Vella (Barcelona, Bercelonès). CODEX, Arqueologia i Patrimoni
- HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi; PUIG, Ferran (2002). El convent de Santa Caterina de Barcelona. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi; PUIG, Ferran (2003). El convent de Santa Caterina de Barcelona. L'aportació de l'arqueologia. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya
- HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi; PUIG, Ferran (2005). Les excavacions a l'antic convent de Santa Caterina de Barcelona (Barcelonès). Tribuna d' arqueologia
- HUERTAS, Josefa; AGUELO, Jordi; PUIG, Ferran (2005). Santa Caterina de Barcelona: assaig d'ocupació i evolució. Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, núm. 1
- MANOTE, Maria Rosa (2007). Els primers testimonis de l’assumpció de l’estil. L'art gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ORTOLL I MARTÍN, Ernest (1996). Algunas consideraciones sobre la iglesia de Santa Caterina de Barcelona. Locus Amoenus, núm. 2
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
El mercat de Santa Caterina
1 - Sant Domènec del Call, primer establiment
2 - Les restes del convent són al mercat de Santa Caterina
Situació del convent a la Barcelona de començament del segle XVIII