Monestirs de
Catalunya

Dominics

Convent de Santa Caterina
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

El convent dels predicadors de Barcelona és una de les fundacions monàstiques que va impulsar el bisbe Berenguer de Palou (bisbe de Barcelona entre el 1212 i 1241). De tornada de Roma i al seu pas per Bolonya, el bisbe va entrar en relació amb els dominicans i va sol·licitar la fundació d’un establiment a la seva ciutat de Barcelona. Aquelles gestions van tenir fruit i el 1219 van arribar els primers dominics. Foren adquirides unes cases al call on s’hi van instal·lar; a més es servien de la propera església de Sant Jaume (a la plaça d’aquet nom) ara desapareguda), per les celebracions. Una butlla de 1221 del papa Honori III, aquest demana al bisbe Berenguer que tingui cura dels predicadors arribats a la ciutat. Per aquest convent i passaren personatges il·lustres, un d’ells fou sant Ramon de Penyafort, mort el 1275.

 

Santa Caterina
Claustre de Santa Caterina,
Gravat publicat el 1826/1832
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Sant Domènec
Lloc del primer establiment


Sant Domènec
Lloc del primer establiment

Sant Domènec
Lloc del primer establiment
Sant Domènec

Santa Caterina
Excavació del convent de Santa Caterina (març de 2001)

Santa Caterina
Restes visibles de l'antic convent


Aviat aquella casa es va fer petita i el 1223 hom els va cedir unes cases i espai suficient per aixecar un nou convent. En el lloc triat existia una capella dedicada a Santa Caterina. Les obres per aixecar el nou convent van fer-se, en part gràcies a l’ajut econòmic de Jaume I; aquestes van començar cap el 1243, mica a mica es van anar seguint, el 1275 es treballava en el rosetó de la façana, el que podria indicar que l’església s’acabava. A les acaballes d’aquell segle ja haurien d’estar pràcticament acabades, tot i que en decurs dels anys es van anar completant i modificant. El 1261 es va fer en aquesta església un capítol general de l’orde. Al segle XVI es va aixecar un segon claustre, de mides similars al primer. A partir del 1601 es va ampliar l’església.

Santa Caterina / MNAC
Urna de fra Bernat de Mur
Procedent del convent
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Durant el setge de 1714 el lloc va ser víctima del bombardeig, però les efectes destructius sobre el conjunt van venir amb el segle XIX. Entre el 1820 i 1823 la comunitat fou expulsada del seu convent i es van enderrocar algunes parts (entre altres la biblioteca i el segon claustre) per allargar el carrer de Freixures, l'església va passar a parroquial. El 1824, amb el retorn de la comunitat, es va rehabilitar i començar la construcció de noves dependències. El 1835 es va incendiar el conjunt conventual, i a començament del 1837 es va enderrocar, tot i el seu relatiu bon estat de conservació, amb l'objectiu de modernitzar la ciutat. En el seu lloc es va aixecar el mercat de Santa Caterina (1845), que es va reformar totalment i reobria altre cop el 2005, després d’anys de treball i recerca arqueològica en el subsòl.

 

Santa Caterina
Claustre de Santa Caterina
Gravat publicat a Vell i Nou, núm. 17 (1916)
Biblioteca de Catalunya

Santa Caterina
Alçat del claustre del convent de Santa Caterina,
Publicat per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos
durante el primer tercio del siglo XIX


Santa Caterina
Planta del convent de Santa Caterina,
quan ja s'havia enderrocat una part (1823-35)
Publicat per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos
durante el primer tercio del siglo XIX
Santa Caterina
Superposició del convent amb el plànol actual de la zona
Santa Caterina
Plànol de la zona

Plànols de Santa Caterina de Josep Casademunt (1837), publicats per Adrià Casademunt el 1886:  
Santa Caterina
Secció del claustre i l'església
Santa Caterina
Secció de l'església
Santa Caterina
La coberta de l'església

Quan es va enderrocar el convent, es van traslladar a la Catedral de Barcelona les despulles del sant dominicà Ramon de Penyafort. El sepulcre del qual, obra del segle XIV, es conserva en una capella lateral del temple.
 

Santa Caterina / Catedral
Sepulcre de sant Ramon de Penyafort (s. XIV)
Ara a la Catedral de Barcelona

Santa Caterina / L'Enrajolada
Mare de Déu procedent de Santa Caterina
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell

Santa Caterina / Catedral
Jacent de sant Ramon de Penyafort (s. XIV)
Procedent del convent. Ara a la Catedral de Barcelona


Santa Caterina
Façana del mercat

Santa Caterina
El nou mercat

Santa Caterina
Mercat de Santa Caterina


Bibliografia:
- Francisco Diago.
Historia de la provincia de Aragón de la orden de Predicadores, desde su origen y principio hasta el año de mil seiscientos. Barcelona, 1599
- Andrés Avelino Pi y Arimon. Barcelona Antigua y moderna, descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días. Imp. Tomás Gorchs. Barcelona, 1854
- Adriano Casademunt. Santa Catalina. Recopilación y ampliación de los borradores de la monografía de la iglesia y claustro del derruído convento de Padres Dominicos de Barcelona que por encargo de la Real Junta de Comercio de Cataluña practicó en 1837 D. José Casademunt. Tip. Fidel Giró. Barcelona, 1886
- Cayetano Barraquer y Roviralta. Las casas de religiosos durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Imp. F. J. Altés y Alabart. Barcelona, 1906
- Jordi Aguelo, Josefa Huertas, Ferran Puig. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002

Enllaç:
-
Espai Santa Caterina


Situació

1 - Sant Domènec del Call, primer establiment
2 - Les restes del convent són al mercat de Santa Caterina


Santa Caterina


Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Abril de 2013