Monestirs de
Catalunya

Franciscans
Franciscans observants

Convent de Sant Francesc / Sant Nicolau de Bari
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

Segons la tradició, quan sant Francesc va visitar Barcelona l’any 1214, la ciutat li va cedir l’hospital de Sant Nicolau de Bari, situat en aquest mateix indret. Hom ha volgut vincular la fundació de la casa franciscana amb la persona del sant, el cronista fra Jaume Coll esmenta que sant Francesc va anunciar que en aquell lloc s’aixecaria “un notable Monasterio de Frayles de mi Orden” i també que hi va deixar a dos dels seus companys: “fray Iluminato y fray Pedro de Cede”. Cap el 1219/20 hi van bastir un petit convent amb les seves dependències que milloraria les condicions d’habitabilitat que oferia l’hospital. El 1229 s’hi va celebrar un Capítol Provincial de l’orde i ben aviat va començar la construcció d’un edifici nou.

Sant Francesc de Barcelona
Lloc del convent desaparegut


Sant Francesc de Barcelona
Plànol de la part baixa de la Rambla, amb la situació
de les Drassanes i el convent de Sant Francesc
Plano de las Atarazanas de Barcelona en que se ven las
fortificaciones nuevas y otras fábricas que se han de hazer...

G. Verboom (1ª meitat del segle XVIII)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Planta del convent de Sant Francesc
(posició invertida en relació al plànol anterior)
Plano del Convento de S(n) Fran(co) de Asis de Barcelona
Antonio Matamoros (1836)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Hi ha constància que a partir de 1236 la comunitat va començar a rebre donacions destinades a les obres de la nova construcció. L’església es devia aixecar en dues etapes, aprofitant en la segona les estructures de l’edifici anterior. Devia tenir l’estructura habitual de les esglésies de l’orde: una nau única, amb arcs que separen els trams, amb contraforts interiors que s’aprofitaven per fer les capelles laterals. La primitiva església s’havia d’ampliar, i el 1247 es va posar la primera pedra d’aquesta obra, cerimònia presidida per Jaume I. Hi ha constància de l’evolució de les obres i de la donació de terrenys per ampliar el convent. La consagració de l’edifici es va fer el 1297, amb l’assistència de sant Lluís de Tolosa. En els anys i segles següents es van anar condicionant les capelles laterals, amb la seva decoració i monuments funeraris diversos.
 

Sant Francesc de Barcelona
Muralla del Mar, abside de San Francisco
y principio de la rampa que bajaba á la plaza de "Fra Menors"
Gravat de J Vehil publicat a "Las casas de religiosos en Cataluña
durante el primer tercio del siglo XIX" (1906), de Gaietà Barraquer

Sant Francesc de Barcelona
Vista de Barcelona des del mar, amb el convent de Sant Francesc
Detall de  Barcelonne capital de Catalogne
Sieur de Beaulieu, 1659
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya


Adossat a l’església es va bastir un claustre, documentat a partir del 1275. Era de planta sensiblement quadrada, de dos pisos d’alçada, al que més endavant s’hi va afegir un tercer. El lloc es va utilitzar, com és habitual, per posar-hi diversos enterraments de personalitats. Ja era acabat a mitjan del segle XIV. En aquest convent es van celebrar els capítols generals de l’orde, el de 1313 i el de 1357, aquest darrer amb l’assistència de Pere el Cerimoniós. Degut a la seva importància el convent es va utilitzar de panteó reial i s’hi van enterrar Alfons III d'Aragó (1285-1291), Alfons IV el Benigne (1327-1336, fins que el 1369 les seves restes foren traslladades a Sant Francesc de Lleida), la reina Constança de Sicília (1247-1302), Maria de Xipre (c1279-1322), Sibil·la de Fortià (c1350-1406) i Elionor de Xipre (c1333-1416). Al segle XVI es va ampliar considerablement el conjunt monàstic, es va aixecar el tercer pis del primer claustre, i es va fer un de nou, amb altres dependències secundàries. Encara més endavant, ja al segle XVIII, es va bastir un tercer claustre, a continuació del segon.

Sant Francesc de Barcelona
Claustro del demolido convento de franciscanos
Gravat de Parcerisa (1839)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona


Al segle dinou, el convent va patir directament els infortunis causats per la situació política del país: el 1822 la comunitat va resultar exclaustrada i el convent es va convertir en caserna, situació que es va mantenir fins el 1828, quan els frares hi van tornar. El 1834 la casa es va utilitzar com hospital a causa de l’epidèmia de còlera, desamortitzat el 1835, el 1836 era una presó i el 1837 es va acordar el seu enderroc.
 

Sant Francesc de Barcelona
Superposició del convent amb el plànol actual de la zona
Sant Francesc de Barcelona

Sant Francesc de Barcelona
El passatge del Dormitori de Sant Francesc

Sant Francesc de Barcelona
El passatge del Dormitori de Sant Francesc

Sant Francesc de Barcelona
Naixement de sant Francesc
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Francesc de Barcelona
Un ciutadà estén la capa davant sant Francesc
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc davant el Crist de Sant Damià
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Francesc de Barcelona
Distribució de béns als necessitats
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Francesc de Barcelona
Sopar de sant Francesc i santa Clara
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Francesc de Barcelona
Estigmes de sant Francesc
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Elements escultòrics del convent que actualment es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Sant Francesc de Barcelona
Relleu funerari. 2ona meitat segle XIV
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Sant Francesc de Barcelona Sant Francesc de Barcelona
Capitells de l'hospital de Sant Nicolau de Bari. Després convent franciscà. 1200-1220?
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Sant Francesc de Barcelona Sant Francesc de Barcelona Sant Francesc de Barcelona
Làpida sepulcral de Felipe Giudice. 2on quart segle XIV
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Jacent de Maria de Xipre. 1323?
Jean de Tournai i Jacques de França
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Els franciscans retornaren a la ciutat el 1904 per fundar un nou convent, ara al carrer Calaf, on hi havia la capella de Sant Magí. Aquell convent resultaria incendiat durant la Setmana Tràgica i refet posteriorment, encara patiria els efectes de la guerra Civil i després es faria un nou complex conventual, la primera pedra del qual es va posar el 1948. Aquesta casa està dedicada a Sant Antoni de Pàdua i manté la seva activitat conventual.
 

Sant Antoni de Pàdua
Sant Antoni de Pàdua

Sant Antoni de Pàdua
Sant Antoni de Pàdua

Sant Antoni de Pàdua
Sant Antoni de Pàdua

Sant Antoni de Pàdua
Sant Antoni de Pàdua

Sant Antoni de Pàdua
Sant Antoni de Pàdua

Sant Antoni de Pàdua
Sant Antoni de Pàdua

 

Sant Francesc de Barcelona
El convent del carrer Calaf després de la Setmana Tràgica (1909)
Postal antiga, col·lecció particular

 

Bibliografia:
- BARRAQUER, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: Imprenta F.J. Altés. Barcelona
- BOADAS LLAVAT, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya.Lleida: Pagès Ed.
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- CONEJO DA PENA, Antoni (2002). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectua I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GINÉ I TORRES, Anna Maria (1988). El convent de Sant Francesc de Barcelona. Reconstrucció hipotètica. Acta historica et archaeologica mediaevalia. Núm. 9
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la Seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
 

Situació:

1 - El convent ha desaparegut totalment. Era a ran de mar, a l'actual plaça Duc de Medinaceli
2 - Sant Antoni de Pàdua es troba a Santaló / Calaf


Convent de Sant Francesc de Barcelona

Sant Francesc de Barcelona
Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Abril de 2006 / Actualitzat desembre de 2016