Monestirs de
Catalunya

Clarisses

Monestir de la Mare de Déu de la Serra
< anterior Inici Catalunya Conca de Barberà Montblanc següent >
castellano
cercador contacte facebook

Conca de Barberà

La llegenda

Hom diu que la princesa grega Irene Làscaris va desembarcar a Salou amb la finalitat de viatjar fins Saragossa. Al seu pas per Montblanc, el carro on duia una imatge de la Mare de Déu va aturar-se i, malgrat els esforços, no va ser possible moure’l. Arribades les autoritats, el carro va tirar endavant sense esforç i va enfilar-se a un turó on es trobava una ermita, el que va demostrar la voluntat de la Mare de Déu de quedar-se a Montblanc.

Mare de Déu de la Serra
Santuari de la Serra


Mare de Déu de la Serra
La Serra

Mare de Déu de la Serra
La Serra


El cert és que el 1296 municipi de Montblanc, a petició de Jaume II el Just, va cedir a la princesa Irene Làscaris un turó situat a ponent de la ciutat, on ja hi havia una ermita, amb la finalitat de fundar en aquest indret un monestir de clarisses. La mateixa corona va finançar la construcció de l’establiment monàstic, a més d’atorgar-li altres béns i drets, i el 1365 el bisbe Pere de Tarragona va poder consagrar la nova església.

Mare de Déu de la Serra
Entrada al convent


Mare de Déu de la Serra
Escut al portal de l'església

Mare de Déu de la Serra
Escut al portal de l'església


Molt aviat el lloc va anar prenent força popularitat i va esdevenir un centre d’atracció dels devots de la Mare de Déu de la Serra, fins i tot, a mitjan de segle XIV es va bastir en aquest lloc un hospital per atendre els visitants.

A mitjan del segle XV la Serra fou assaltat i la comunitat es dispersà. Es va refundar el 1463. Un cop passat aquest contratemps la casa va retrobar altre cop la seva prosperitat. El 1594 va acollir unes monges de Santa Elisabet de Barcelona. Aquesta època d’esplendor es va allargar durant els segles XVII i XVIII, època en que es van portar a terme profundes reformes a l’establiment, com ara el cambril i els esgrafiats de la façana.

Mare de Déu de la Serra
Esgrafiats a la façana

Mare de Déu de la Serra
Mare de Déu de la Serra


Amb el segle XIX van arribar una llarga sèrie d’infortunis: La Guerra del Francès va comportar l’abandó del convent (1810) i el desplaçament de la imatge de la Mare de Déu a Santa Maria de Montblanc. El 1811 el lloc es va utilitzar com caserna de les tropes franceses. El 1813 retornaren les monges, tot i que no es pogueren instal·lar fins que el lloc es va restaurar, el 1815. L’any següent hi retornà la imatge.

Mare de Déu de la Serra
Nau de l'església

Mare de Déu de la Serra
Capella del Sant Sepulcre


Nova expulsió de la comunitat el 1822-23, quan el convent fou ocupat pels miquelets. Altre cop tornaren a ser exclaustrades el 1826, quan va quedar malmesa la imatge de la Mare de Déu. Amb l’exclaustració de 1835 va quedar altre cop abandonat. Es restauraren els edificis entre el 1853 i 1855.

Una nova exclaustració tingué lloc el 1936, amb la Guerra Civil que va mantenir la comunitat fora del lloc fins el 1939. Degut a la poca vitalitat de la comunitat i l’elevada edat de les quatre monges que hi havia, el 2008 es va clausurar, desplaçant-se a Reus.

Mare de Déu de la Serra
Sepulcre d'Aldonça de Vilafranca

Mare de Déu de la Serra
Sepulcre de Blanca Alenyà


Cal destacar del convent la seva església, gòtica en línies generals però molt modificada. La capella del Sant Sepulcre data del 1528 i originàriament guardava el grup del Sant enterrament, que es va perdre el 1823. Ara hi ha un jacent de Crist del 1950.

La capella major és també moderna, amb pintures murals d’Ismael Balanyà (1956). Al cambril es conserva la imatge de la Mare de Déu, que hom creu que va ser la que va portar la princesa Làscaris, que el 1826 i 1835 va patir desperfectes i que fou restaurada el 1841 i encara en èpoques posteriors.

Mare de Déu de la Serra
Sepulcre d'Alamanda de Masdovelles

Mare de Déu de la Serra
Sepulcre de Constança de Llobets


A l’església també es conserva la Creu verda, una bella creu de terme del segle XIII.

Conté una sèrie de sepulcres gòtics, entre altres:
- Alamanda de Masdovelles, segona abadessa del monestir (+1305)
- Abadessa Constança de Llobets (+1387)
- Sepulcre doble de les abadesses Bateta i Ricarda
- Abadessa Blanca Alenyà (+1396)
- Abadessa Aldonça de Vilafranca? (+1420)

Mare de Déu de la Serra
Església de la Serra
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1923
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Mare de Déu de la Serra
Peu de la Creu Verda
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1915
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona


Mare de Déu de la Serra
Goig de la Mare de Déu de la Serra

Mare de Déu de la Serra
Convent de la Serra en un fotografia antiga

Mare de Déu de la Serra
Convent de la Serra en un fotografia antiga


 

Mare de Déu de la Serra
Santuari de la Serra davant les muralles de la ciutat de Montblanc

 

Bibliografia:
-
Gabriel Serra. El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, 1996
- Antoni Conejo da Pena. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002
 

Situació:

El monestir de les clarisses és situat a la sortida de la vila de Montblanc, al nord-oest


Mare de Déu de la Serra

Baldiri B. - Octubre de 2011