Monestir de Sant Pere del Burgal

El monestir hauria entrat en decadència i el 908 era propietat de l'abadia de Gerri després de rebre’l de mans dels dos darrers monjos, que van incorporar-se a aquella comunitat. L'esmentat document del 908 formalitza el lliurament de l’església de Sant Pere del Burgal (ja no s’esmenta el monestir) al comte Ramon II de Pallars-Ribagorça, el qual el va donar a l’abadia de La Grassa, al Llenguadoc, abans del 920, data de la seva mort. L’any 948 hom troba l’abadessa Ermengarda que compra el Burgal a la Grassa, tot i que el 950 retorna la propietat al mateix monestir. A partir d’aquest moment l’evolució de la casa és difícil de seguir a causa de l’existència de documents falsos, segurament confeccionats per demostrar els drets de Gerri en els litigis que va mantenir amb la important abadia de La Grassa.

De l'església es conserva la capçalera de llevant, amb els tres absis convertits en capella, l'únic espai cobert. També es conserva el mur i els arcs de separació de la nau de tramuntana, i l'absis de ponent, una de les característiques que el defineix ja que no és gens habitual. De les altres dependències monàstiques no es conserva gran cosa, només restes d’alguns murs. També conserva un paviment de còdols.