|
|
|
El castell de Corbins és conegut
des del segle X i va constituir un dels llocs clau de la defensa
de la ciutat de Lleida per la seva posició d’avançada respecte
Balaguer, aquesta última conquistada el 1105. El castell de
Corbins fou conquerit als musulmans poc abans de 1117 però els
almoràvits el van recuperar l’any 1126. El 1143 Ramon Berenguer
IV va establir que lliuraria el castell a l’orde del Temple quan
fos conquerit definitivament. La presa de Lleida arribaria el
1149 i poc abans es devia ocupar Corbins. Tal com s’havia
pactat, el castell fou lliurat als templers, tot i que els
Anglesola hi van mantenir certs drets, adquirits en el moment de
la primera conquesta, fet que va donar peu a litigis i acords,
que no es van acabar fins el 1179, quan va passar íntegrament a
ser propietat del Temple. |
Corbins |
|
Corbins |
Corbins |
|
|
|
La comanda de Corbins s’hauria
establert al voltant de l’any 1167, data en que hi consta el seu
primer comanador, Bernat Sagrua. Aviat va esdevenir un important
centre de poder, en el segle XIII havia acumulat un ampli
patrimoni, amb explotacions agrícoles i ramaderes, a més de
diversos molins. Amb l’abolició del Temple, Corbins va passar a
mans de l’Hospital, que hi va mantenir comanadors propis fins el
1501. Es conserva el castell, molt modificat el segle XVII. |
Ramon Berenguer IV
Imatge de Wikimedia Commons |
|
|
Corbins (2000) |
|
|
Bibliografia:
- FUGUET SANS, Joan. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El
Segrià, les Garrigues... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997
- FUGUET SANS, Joan. Templers i hospitalers. Vol. III.
Barcelona: Rafael Dalmau Ed, 2000 |
|
|
|
|
Situació: La
comanda i castell de Corbins s'alça al centre de
la població del mateix nom, a la riba dreta de
la Noguera Ribagorçana |
 |
|
|
|
