Monestirs de
Catalunya
    Canonges de Sant Ruf (Saint-Ruf)
Ordes
castellano
cercador contacte facebook

Ordes
 
Ordes canonicals
 

Sant Ruf
Canonge de Sant Ruf
Il·lustració de Figures pour l'Histoire des ordres monastiques,
religieux et militaires
(Helyot, s. XVIII)

 
Canòniques de Sant Ruf a Catalunya
   
Santa Maria de la Tortosa (Baix Ebre)  C
Sant Adrià (Barcelonès)
Santa Maria de Besalú (Garrotxa)
Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont (Garrotxa)
Sant Ruf de Lleida (Segrià)
Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental)
   

 

 

 

 

Sant Ruf
Sant Ruf d'Avinyó


Una de les variants o reformes de les comunitats canonicals va tenir lloc el 1039 a Avinyó quan quatre canonges de la seva catedral van demanar de constituir una comunitat independent, seguidora també de la regla agustiniana. Hom els va cedir una església abandonada dedicada a Saint-Ruf situada a les rodalies de la ciutat. Inicialment la nova comunitat va mantenir vincles amb la catedral però aviat va prendre prestigi propi i la seva influència es va manifestar en la llarga llista de cases que hi depenien i en els canonges vinguts d’arreu que hi ingressaven per instruir-se. A finals del segle XI el papa Urbà II reconeixeria oficialment l’orde. Aquesta institució amb seu primer a Sant Ruf d’Avinyó i des del 1158 a Valença tindria una forta expansió a l’actual França però també va arribar a terres catalanes (catedral de Tortosa, Santa Maria de Besalú...)

Santa Maria de Besalú
Santa Maria de Besalú

Sant Ruf
Sant Ruf de Lleida

Bibliografia:
- BECQUET, Jean; i altres (1989). Le monde des chanoines (XIe-XIVe s.). Fanjeaux: Privat
- HASQUENOPH, Sophie (2009). Histoire des ordres et congrégations religieuses en France du Moyen Âge à nos jours. Champ Vallon
- PLADEVALL, Antoni (1970). Els monestirs catalans. Barcelona: Ed. Destino
- VAN ETTE, Aloïs (1953). Les chanoines réguliers de Saint Augustin. Aperçu historique. Cholet: Farré et Freulon
 
Baldiri B. - Gener de 2015